Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
semèlpar | semèlpara
Ecologia
Dit del tipus de reproducció en què el progenitor es reprodueix solament una vegada i just després mor.
La reproducció de tipus semèlpar es dona tant en animals com en vegetals Exemples típics són les plantes anuals, els insectes que només viuen uns mesos i moren després de deixar els ous —com per exemple les llagostes de camp— i algunes plantes bianuals, com la composta Crepis taraxacifolia Altres espècies amb reproducció semèlpara viuen molt temps abans de reproduir-se, com és el cas dels salmons del Pacífic Oncorhynchus i, entre les plantes, de les atzavares Agave i els bambús, que floreixen i moren després d’un període vegetatiu molt llarg El cas més extrem el constitueix…
raquetbol
Esport
Esport en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota amb una raqueta contra les parets d’un frontó el qual consta de dues, tres o quatre parets segons la modalitat.
La pilota té un diàmetre de 5,71 cm i un pes de 46,9 g i la raqueta ha de fer un màxim de 52 cm de llarg per 22 cm d’amplària per la part del cap El marc ha de ser ovalat i el cordatge pot ser de fibra natural o sintètica El partit consta de dos jocs i guanya un joc el primer que arriba a 21 punts En cas d’empat es juga un tercer joc i guanya el primer que arriba a onze Aquest esport nasqué als EUA en la dècada dels anys seixanta L’organisme que el regeix internacionalment és l’American Amateur Raquetball Association AARA
Anne Sophie von Otter
Música
Mezzosoprano
sueca.
Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat…
Joan Corrales i Miralles

Joan Corrales i Miralles
© Família Corrales
Educació
Mestre i pedagog.
Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important…
Bernat VII d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1391-1418).
Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’…
Wilhelm Windelband
Filosofia
Filòsof neokantià alemany.
Capdavanter de l' escola de Baden , s’oposà al naturalisme de l’escola de Marburg, destacant el valor de les ciències històriques i pretenent de completar Kant amb l’elaboració d’una crítica del camp de la “cultura humana objectiva”, del qual fa veure tant el caràcter rigorós com el paper de fonamentació de la concepció general del món Recull elements de la concepció històrica de Hegel, i també de la teoria dels valors de Lotze, els quals tenen una validesa universal, que es va plasmant al llarg de la història A més d’obres sobre la història de la filosofia, és autor de Präludien…
moll

Moll de pesca
© Corel
Construcció i obres públiques
Obra construïda a la vora de la mar o d’un riu navegable que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus.
Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el…
coraciformes
Ornitologia
Ordre molt heterogeni d’ocells grimpadors que tenen les potes amb tres dits dirigits endavant, units parcialment per una membrana, i el quart, cap endarrere.
El bec és llarg i fort, i en general presenten un plomatge escàs, dur i de colors vistosos Són depredadors i nien en cavitats excavades als troncs, als murs o a les roques Habiten a les regions subtropicals i tropicals Representants més importants de l'ordre dels coraciformes Subordre dels coracioideus Família dels coràcids Coracias garrulus gaig blau Família dels upúpids Upupa epops puput Subordre dels alcedinoideus Família dels alcedínids Alcedo atthis blauet Dacelo gigas cucaburra Família dels momòtids Momotus momota motmot Subordre dels meropioideus Família…
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
abacà

Plantació d’abacà i fibres de la planta assecant-se
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les musàcies, d’uns 8 m d’alçada, semblant al bananer, però de fulles més estretes i fruit no comestible; s'utilitza com a primera matèria principalment a la indústria tèxtil i paperera.
Menys resistent que el bananer, requereix sòls permeables, amb preferència volcànics, un clima càlid, amb precipitacions abundants distribuïdes tot al llarg de l’any, i una humitat permanent Cal preparar el terreny llaurant profundament fins a uns 50-60 cm La sembra és feta a base de llavors, rebolls i trossos de rizoma La collita sol començar al cap de divuit mesos, i la plantació se sol conservar uns dotze anys És conreat a determinades regions tropicals a les Filipines el nom deriva del tagal abaká a Sumatra a Sabah i a l’Amèrica ístmica, les plantacions del qual foren…