Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
prisma de Wollaston
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre de quars format per dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà tot al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions simètriques…
l’Horta
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca), situat al nord de la ciutat, al camí des Port, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.
L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937
Taíget
Serra
Cadena montuosa de Grècia que s’estén al llarg d’uns 115 km entre les regions de la Lacònia i la Messènia (Peloponès), en direcció NW-SE.
Altitud màxima, 2 407 m Segons la tradició, d’un dels cims del Taíget els antics espartans estimbaven els infants deformes o malaltissos, no aptes per al combat
camí cobert
En les fortificacions permanents, espai al llarg del fossat, entre la cresta dels glacis i la vora de la contraescarpa, des d’on hom pot fer foc.
petxinot de sang
Petxinot de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, de 8 a 11 cm de llarg, i de valves ovoides, llises, regulars i molt gruixudes.
Els dos sifons, molt llargs i carnosos, són soldats entre ells fins a la meitat de llur extensió Habita a la sorra
alatxa
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids semblant a la sardina, de 20 a 30 cm de llarg, amb una franja daurada longitudinal a cada costat del cos.
Té els opercles llisos, a diferència de la sardina, que els té estriats Les aletes s’inicien en el primer terç del cos, al mateix nivell Pròpia de la Mediterrània meridional Illes Balears, costes del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, és objecte d’una activa pesca i el seu interès comercial resulta considerable
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
enterotoxèmia
Veterinària
Nom donat a un grup de malalties provocades per la proliferació d’algunes espècies de Clostridium al llarg dels intestins i que són típiques del bestiar oví.
La difusió de les toxines té lloc a través de la sang Les enterotoxèmies es presenten com a conseqüència de modificacions de la flora microbiana de l’intestí, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de la flora enterotòxica Cwelchi, Cperfringens , etc Aquesta modificació pot ésser produïda per moltes causes, entre les quals la nutrició inapropiada, els aliments freds i aquosos, etc
dolicocèfal
Antropologia física
Dit d’un individu que té el diàmetre anteroposterior màxim del crani més llarg que el diàmetre transversal màxim i que, per tant, presenta un crani allargat.
L’índex cranial horitzontal d’un dolicocèfal és de 74,9 o menys Predomina en les races mediterrànies, germàniques, nòrdiques i africanes
Banco de Crédito Agrícola
Entitat oficial de crèdit a mitjà i llarg termini creada a Madrid el 1964 com a continuadora del Servicio Nacional de Crédito Agrícola, fundat l’any 1925.
Fins el 1962 el Servicio actuà amb diners de la banca privada i de les caixes d’estalvis, i tenia per objecte concedir préstecs per a inversions al camp La llei bancària del 1962 el féu dependre de l’Instituto Nacional de Crédito a Medio y Largo Plazo El 1964 restà subordinat al ministeri de finances, a través de l’Instituto de Crédito Oficial ICO, i el 1995 fou absorbit per Caja Postal