Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
Tord comú
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb…
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
magraner nan

Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
fontina
Alimentació
Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, flexible, amb forats petits, i de sabor suau, amb un 45-50% de matèries grasses, propi de la Vall d’Aosta.
címbal
Música
Joc agudíssim de mutació de l’orgue, format per dos, tres o quatre rengles dels tubs petits, el so més greu dels quals és dues octaves més agut que el so fonamental corresponent.
adenitis crònica
Patologia humana
Adenitis freqüent en els infants, en forma de petits ganglis mòbils, al coll o al clatell, que apareix com a reacció enfront d’infeccions corrents o bé acompanyant amígdales voluminoses o vegetacions adenoides.
tambor
Tecnologia
Cilindre buit, eventualment amb la seva perifèria perforada amb forats més o menys petits, que sovint forma part de diverses màquines, a l’interior del qual alguna cosa és sotmesa a alguna operació.
àlcids
Ornitologia
Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors, bastant petits, de colors blancs i negres i que a terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s’insereixen molt posteriorment.
Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra
blastodinials
Botànica
Ordre de dinofícies que viuen paràsites, sobretot a l’interior de petits crustacis planctònics (com Blastodinium
en copèpodes); a causa de llur sistema de vida, presenten l’aparell vegetatiu molt modificat (immòbil, fusiforme).
Durant la reproducció, formen dinòspores amb estructura típica de dinofícia