Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
El cor quiet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1925.
Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unifica diferents paisatges El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes “Les estampes”, constituïda per quaranta-…
llistó de vidriera
Construcció i obres públiques
Llistó prim, de secció rectangular o de quadrant de cercle, que hom empra per a subjectar els vidres d’una vidriera.
galló
Transports
Part del rem, de secció quadrada i més gruixuda que la canya, que hi ha a continuació del puny o maneta.
corró de pota de cabra
Construcció i obres públiques
Corró que té unes protuberàncies superficials bastant llargues i de petita secció transversal i produeix nombroses accions locals de pressió elevada.
És utilitzat en la compactació de terrenys, especialment quan són cohesius i amb molta humitat
trombó
Trombó
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, cos incurvat i secció cònica en la part corresponent al pavelló i cilíndrica en la resta.
És accionat per una colissa o per pistons El trombó de colissa data de la meitat del segle XV, i el de pistons fou construït per primera vegada cap al 1825 amb cilindres El model actual que hom empra en l’orquestra simfònica és la modalitat tenor del trombó en si bemoll Els altres membres d’aquesta família són el piccolo , a l’octava superior del tenor el soprano, a la quinta del tenor el contralt, a la tercera menor ascendent respecte al tenor el baix, a la tercera menor descendent respecte al tenor i el tenor baix, que té un pistó que abaixa la nota fonamental d’una quarta Trombó de colissa…
ostinato
Música
Disseny breu, melòdic, rítmic o harmònic, que es repeteix constantment al llarg de tota una peça musical o d’una secció.
JS Bach Passacaglia i fuga en do m , BWV 582 © Fototecacat/ Jesús Alises El més habitual és que tingui caràcter melòdic i que estigui situat en el baix, d’on prové l’expressió ‘baix obstinat’ o bé harmònic En tots dos casos, és molt freqüent que la presència de l’ ostinato comporti el desenvolupament d’unes variacions De fet, l’ ostinato és una tècnica compositiva molt associada a tipus de variacions com ara la passacaglia o la xacona D’aquesta manera, en el cas del baix obstinat, la constant variació de les altres parts subratlla el caràcter obstinat del disseny repetit, i a la inversa, la…
Partit Humanista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1984 com a secció catalana del Partido Humanista, creat el mateix any i promogut pel col·lectiu La Comunidad.
Preconitza que l’ésser humà ha de ser el centre de l’activitat social, la no violència i la distribució progressiva de la riquesa El 1985 s’integrà en la Plataforma Cívica que donà lloc a Izquierda Unida, la qual abandonà a finals de 1986 en ser acusat de constituir una secta En les eleccions europees de 1987 5206 vots i municipals de Barcelona presentà una Plataforma Humanista, amb Futur Verd Posteriorment ha participat en gairebé totes les eleccions legislatives 1989, 2653 vots 1993, 1553 vots 1996, 1527 vots i autonòmiques 1988, 2195 vots 1992, 1752 vots 1999, 1959 vots En les eleccions…
camussat
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes, amb secció troncocònica o afuada, que també s’anomena flauta cònica.
Es fabrica en les tessitures de 16’ a 2', i també en les de quintes de 5 1/3’ a 1 1/3' Nasqué al segle XVI per contrast tímbric suau del més potent dels jocs dels flautats En l’orgue romàntic les seves mesures es variaren i se li aplicaren a la boca orelles o frens, cosa que modificà la seva sonoritat
torsió
Tecnologia
Deformació que experimenta un cos sotmès a dos parells de forces, un dels quals pot ésser la reacció a l’altre, que actuen en sentits contraris i en dos plans paral·lels, de manera que cada secció del cos sofreix una rotació respecte a una altra secció pròxima.