Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Espai natural
Espai natural de les comarques del Bages, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Can Pagès

can Pagès
© JoMV
Masia
Masia del municipi de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), actualment convertida en restaurant.
turó d’en Lloberes
Cim
Cim dels municipis de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) i Vilassar de Dalt (Maresme).
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
Gustau Carbó i Berthold
Art
Artista plàstic.
Féu estudis d’arquitectura i de creació artística a Llotja i a l’escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals
Antoni Fisas i Planas
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1923.
Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del Vallès…
Sant Cugat Sesgarrigues
Art romànic
L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de Sant Cugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat Sant Cugat Sesgarrigues que té dels seus pares per aconseguir clemència per al seu germà Albert, i de…
Torre de l’Albornar (Santa Oliva)
Art romànic
L’Albornar és un enclavament pertanyent al municipi de Santa Oliva, situat dins els termes d’Albinyana i Banyeres del Penedès, que fou una antiga quadra en època medieval Dins aquest enclavament hi ha el mas d’Albornar, amb restes del segle XIV, però molt refet al segle XVI, que conté peces de notable interès artístic El lloc d’Albornar s’esmenta per primera vegada l’any 1011 El 1202 Pere de Banyeres i els seus cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès la quadra amb la torre anomenada Albornar A partir d’aquest moment resta sota el domini santcugatenc En el testament de…
la Rierada
Veïnat
Veïnat del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), al nord del municipi, a la vall mitjana de la riera de Vallvidrera (o riera de Rierada), prop de Sant Bartomeu de la Quadra.
Juntament amb els terrenys de la masia de Can Balasc Barcelona, forma part de la reserva natural parcial de la Rierada-Can Balasc que, amb una superfície de 379,9 ha als municipis de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, dins del Parc Natural de Collserola