Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
Viladonja
Poble
Poble (1.012 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes
Bell-lloc
Santuari
Casa i santuari (la Mare de Déu de la Salut
) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al s XVIII fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell
baronia d’Arenós
Història
Feu que incloïa els castells d’Arenós i el lloc de la Pobla d’Arenós amb un terme que comprenia els actuals termes municipals de la Pobla d’Arenós i de Campos d’Arenós (Alt Millars), concedit el 1242 a Eiximèn Peres de Tarassona, dit des d’aleshores Eiximèn Peres d’Arenós.
El 355, la baronia passà a la casa ducal de Gandia pel matrimoni de Violant d’Arenós amb Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia el 1464 fou confiscada a llur net Jaume, contrari a Joan II de Catalunya-Aragó La baronia restà inclosa en el ducat de Vilafermosa concedit pel mateix rei al seu fill Alfons
les Alberes
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el conjunt orogràfic pirinenc que va de Costabona fins a la mar (en el qual resta compresa la serra de l'Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al N, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès al S.
coll de la Creu del Canonge
Coll obert a la serra que separa les conques del Tec i de la Muga, d’on davallen les valls del riu Major, límit dels termes de Costoja (Vallespir) i dels Horts (actualment d’Albanyà, a l’Alt Empordà), del riu d’Arnera (Maçanet de Cabrenys) i de la riera de Costoja.
puig Lluent
Cim
Cim (1.640 m alt.) de la serra de puig Lluent, contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet, Berguedà) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l’Areny, al Berguedà, i de les Llosses, al Ripollès).
col·legiata de Castellbò
Portalada de Santa Maria de Castellbò
© Fototeca.cat
Col·legiata
Col·legiata secular ( Santa Maria de Castellbò ) radicada a la vila de Castellbò (Alt Urgell), fundada el 1436 com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbò, des d’on resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.
Constava d’un prior i set canonges Subsistí fins al concordat del 1851 Actualment és església parroquial de la vila
seient de sogra
Botànica
Cactus esfèric, de la família de les cactàcies, de fins a 1,3 m d’alt i 1 m de diàmetre, amb moltes costelles, nombroses espines de color groc sofre i de 2-4 cm de llargada, i flors de color groc disposades a la part superior, però només en exemplars adults.
És autòcton de Mèxic, on té l’estatus d’espècie protegida Molt ornamental, és freqüent en terrasses i balcons assolellats Als jardins de Costa i Llobera, a Barcelona, i als del Huerto del Cura, a Elx, n'hi ha exemplars de més de 0,5 m de diàmetre També és conegut amb el nom de coixí de sogra
evònim
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les celastràcies, molt ramificat, alt de 2 a 6 m, amb fulles oposades, ovades o amplament lanceolades, agudes i de marge crenat o serrat, amb ramells de 3 a 8 flors tetràmeres, d’un blanc verdós, i amb fruits capsulars de color vermell ataronjat.
Creix en una gran part d’Europa als Països Catalans es dóna solament al Principat
coronògraf
Astronomia
Aparell òptic dissenyat i construït per Bernard Lyot el 1930, que permet l’estudi de la corona solar i de les protuberàncies a plena llum del Sol, sempre que l’aparell sigui en un lloc prou alt per tal de disminuir l’efecte de la difusió de la llum per l’atmosfera.