Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Antonio Geraldini
Filosofia
Humanista i poeta italià al servei dels reis de Catalunya-Aragó.
El 1470 era ja secretari de Joan II, i el 1480 era protonotari apostòlic i cronista de Ferran II Fou preceptor de la infanta Isabel Residí molt de temps a Barcelona, i mantingué relació literària amb Pere Miquel Carbonell Vinculat al cercle de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, li dedicà el seu Carmen bucolicum Roma 1485 El seu germà Alessandro Geraldini Amelia, Úmbria 1455 — Santo Domingo 1525, eclesiàstic, fou preceptor de les filles de Ferran II, estigué en contacte sobretot amb Lucio Marineo Siculo i Pietro Martire di Anghiera, i, a Barcelona, amb Pere Miquel Carbonell Anà a …
Bartolomé Carranza
Cristianisme
Teòleg.
Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc després El seu…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…
casa de Saxònia
Nom de llinatge emprat pels membres de les distintes dinasties que regnaren sobre el ducat, l’electorat, el gran ducat i el regne de Saxònia i que han fornit dinasties imperials al Sacre Imperi i reials a Anglaterra, Bèlgica, Polònia, Portugal i Bulgària.
La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap…
baró
Història
A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense categoria de par…
arqueoastronomia
Astronomia
Activitat interdisciplinària que agrupa astrònoms, arqueòlegs i altres especialistes i que estudia els coneixements astronòmics de l’antiguitat.
L’arqueoastronomia pot fer referència a la prehistòria, però també a èpoques més recents, com les cultures americanes precolombines Estudia monuments megalítics, com el de Stonehenge Anglaterra, el qual suposadament servia d’observació del firmament en diverses èpoques de l’any També intenta esbrinar possibles significats astronòmics d’altres monuments, com les piràmides egípcies, i avaluar els coneixements astronòmics i els mètodes que feien servir civilitzacions com la maia o l’asteca Es preocupa de desmentir interpretacions sensacionalistes i pseudocientífiques sobre alguns…
falset
Música
Tècnica de cant destinada a obtenir una veu masculina de registre entre contralt i soprano, d’una sonoritat molt pura i potent.
L’emissió de la veu és natural, i el cantant utilitza el cap com a ressonador Es difongué a partir del segle XVI arran de la prohibició papal que privava les dones de prendre part en els cors de l’església Hom el practicà fins al segle XVIII, tot i que ben aviat la major flexibilitat i aptitud de les veus dels castrats relegaren aquesta tècnica a un segon pla No obstant això, a Anglaterra fou molt més freqüent, i compositors com Purcell i Händel en feren un ús extensiu També ha estat en aquest país on, al segle XX, hom ha recuperat el falset contratenor per a interpretar amb…
Pius V
Cristianisme
Nom que adoptà Antonio Ghisleri en esdevenir papa (1566-72).
Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant, 1571 i…
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a…