Resultats de la cerca

Conegut per J Fin Nebot de P Ruiz Picasso Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1932 ja participà en una exposició collectiva a Barcelona El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937 Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França Retornà el 1940 i tractà molt M Hugué El 1943 exposà a Barcelona Galeries Reig amb el seu germà Xavier, A Fabra i R Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona Becat pel govern…

Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el Codi Civil espanyol President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1921, la major part de vegades gràcies a l’article 29 Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li feu perdre per primera…

Fou especialista en història de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 És autor de les novelles La llum i l’ombra 1931, que incorpora una llarga transcripció de la novella Memòries d’un home que va ésser…

Fill de Joan Maluquer i Viladot Especialista en oceanografia i malacologia, fou membre fundador, secretari 1904-05 i president 1951 de la Institució Catalana d’Història Natural Ocupà el càrrec de director general de CAMPSA 1931 i d’Indústria, a la zona republicana, durant la Guerra Civil de 1936-39 Publicà  Contribució a la fauna malacològica de Catalunya 1906-12, Zur Frage der Teerverwertung ‘Sobre la qüestió de l’aprofitament del quitrà’, 1909, Amfineures de Catalunya 1915, Oceanografia 1916, Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya 1917, Piscicultura 1919 i, també, En las…

Les seves poesies algunes de les quals aparegueren en diverses publicacions periòdiques de Barcelona i Manresa, en català i castellà, són generalment de tema satíric, encara que també escriví versos patriòtics durant la guerra contra Napoleó, com ara l’ambiciós poema en octaves Somni realitat Desahogos de una musa catalana Estèticament reflecteix la diversitat de corrents característica del seu temps, del rococó al neoclassicisme, amb reminiscències barroques És autor també de l’entremès L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta Fou pintor, professor de pintura a l’Escola de Llotja de…

Deixeble de Martí i Alsina, completà estudis a Roma Fou premiat en exposicions oficials de Madrid 1864 i 1866, Barcelona 1871 i Le Havre 1872 Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una collecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma Els museus d’art de Barcelona i diverses colleccions particulars en conserven obres

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les cases de la cantonada dels carrers Princesa-Candeles…

S’inicià el 1953 i començà a competir el 1955 L’any següent es feu soci de l’Associació de Pesca Submarina Fou campió de Catalunya en dinou ocasions, campió d’Espanya individual quatre cops 1957, 1958, 1960, 1962 i una per equips 1959 Debutà en un Campionat del Món l’any 1958, i guanyà tres títols mundials per equips 1959, 1961, 1973, el darrer dels quals, celebrat a Cadaqués, com a capità de l’equip campió L’any 1975, després d’assolir el darrer títol català, es retirà de la competició Posteriorment exercí d’entrenador i desenvolupà tasques directives a la Federació Espanyola d’Activitats…