Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
José Maria Eça de Queirós
José Maria Eça de Queirós
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista portuguès.
Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…
Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Joaquim Maria Puyal i Ortiga
© Fototeca.cat
Periodisme
Comunicador.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, per la qual es doctorà en lingüística l’any 2010 i fou professor 1971-73 a la Facultat de Lletres Es llicencià també en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB S’inicià a Ràdio Barcelona 1967-85 retransmetent partits de futbol del Futbol Club Barcelona i vetllades de boxa Director i presentador de programes de ràdio i televisió característics pel seu rigor i professionalitat, ha estat creador de Futbol en català Ràdio Barcelona, 1976-85 —programa que retransmeté el primer partit radiat en català, el mateix 1976…
,
Josep Maria Puig i Torralva

Josep Maria Puig i Torralva
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Deixeble de Constantí Llombart, dirigí eventualment 1880-83 el Calendari Llemosí i fou membre de Lo Rat Penat i de L’Oronella Fundà, amb altres ratpenatistes escindits, la societat València Nova 1904, origen del valencianisme polític Inicià una “Biblioteca Llemosina” per a l’edició de textos antics 1881, que no tingué continuïtat Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1897, i en fou mestre en gai saber Publicà una part de la seva obra poètica a Lliris i cards 1899, i el drama històric Mare i madrastra 1889 sobre l’enfrontament entre Guillem de Vinatea i Alfons el…
,
Josep Maria Morató i Aragonès

Josep Maria Morató i Aragonès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor paisatgista.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Fou guardonat amb les medalles Fortuny 1940, Masriera 1941 i Tapiró 1944, i també en diversos certàmens pictòrics Exposà regularment a Barcelona La seva obra és dintre una clara línia expressionista
Jaume Maria Badia i Torrescassana
Jaume Maria Badia
© Abadia de Montserrat
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Entrà al noviciat l’any 1945 i féu la professió solemne d’ingrés a l’orde el 1950, i el 1954 fou ordenat de sacerdot L’any 1957 fou nomenat ajudant al despatx de la Sagristia i el 1958 administrador i distribuïdor de les Publicacions de Montserrat per al monestir i el recinte del santuari Corrector de proves de la revista montserratina Documents d’Església 1975-88, des de l’any 1977 elaborà diàriament la crònica del monestir fins pocs anys abans de la seva mort Fou també secretari del prior i ajudant del bibliotecari 1953-61, ajudant del majordom 1959-62 i capellà de les monges del monestir…
Josep Maria Pelegrí i Aixut

Josep Maria Pelegrí i Aixut
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des del 1982, n'és el secretari general des de l’any 2004 Del 1991 al 1999 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida, entre el 1995 i el 1999, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, i el 1992, assessor jurídic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Dins d’aquest mateix departament, fou delegat a Lleida 1996-99 i director general de Qualitat Ambiental 1999-2001 Del 2001 al 2002 ocupà el càrrec de director general d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions…
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Filosofia
Filòsof i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…
Maria Mercè Roca i Perich

Maria Mercè Roca i Perich
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona 1975-85, i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona 1967-87 i el Consorci per a la Normalització Lingüística 1987-91, i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística 1990-93 Cursà estudis de filologia catalana, inacabats És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família 1995 Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya El febrer…
,
Josep Maria Rendé i Ventosa
Josep Maria Rendé i Ventosa
© Fototeca.cat
Agronomia
Tècnic agrònom.
El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Préstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu 1913 El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura Impulsà l’Acció Social Agrària del dit organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters Intervingué en la creació de la…
Josep Maria Esquerdo i Zaragoza

Josep Maria Esquerdo i Zaragoza
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la coalició…
