Maria Mercè Roca i Perich

(Portbou, Alt Empordà, 19 de juliol de 1958)

Maria Mercè Roca i Perich

© Fototeca.cat

Escriptora.

Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona (1975-85), i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona (1967-87) i el Consorci per a la Normalització Lingüística (1987-91), i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística (1990-93). Cursà estudis de filologia catalana, inacabats. És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família (1995).

Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya. El febrer del 2013 fou elegida candidata pel mateix partit a l’alcaldia de Girona en les eleccions municipals del 2015, on restà com a regidora a l’oposició i portaveu del partit fins el 2019, que es retirà de la política. El maig del 2022 fou nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Com a escriptora, es donà a conèixer amb el recull de narracions Vestit de verd i blanc, que guanyà el premi Just M. Casero l’any 1984, i des d’aleshores ha anat publicant una obra consistent sobretot en prosa de ficció, centrada sobretot en personatges femenins que cerquen sortida a situacions frustrants. El registre introspectiu de la seva obra es tradueix sovint en l’adopció de formes pròximes al dietari. La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, el basc, el castellà, el francès i el neerlandès.

Obra

Reculls de narracions

  • Sort que hi ha l’horitzó (1986)
  • Ben estret (1986)
  • El col·leccionista de somnis (1987)
  • La veu del foc (1988)
  • Capitells (1988)
  • L’escrivent i altres contes (1994)
  • Coses que fan que la vida valgui la pena (2005)
  • Contes personals (2001)
  • Nosaltres les dones (2018)

Novel·la

  • Els arbres vençuts (1987)
  • El present que m’acull (1987)
  • Cames de seda (1992)
  • Secrets de família (1995)
  • Delictes d’amor (2000)
  • Una mare com tu (2002)
  • L’últim tren (2003)
  • Els dies difícils (2005)
  • Bones intencions (2011)
  • Al final t’agradaré (2020)

Narrativa infantil i juvenil

  • Kènitra (2006)
  • El llop Pepito (2006)
  •  L’extraordinària història d’en Fum, el gat que un dia va volar (2010)
  •  Mil revolts (2013)
  • L’hort del senyor Puig (2017)

Crònica

  • El món era a fora (2001)

Premis

  • Just Manuel Casero 1984 per Vestit de verd i blanc
  • Recull-Francesc Puig i Llensa de narració 1985 per Veus de dones
  • Víctor Català 1985 per Sort que hi ha l’horitzó
  • Josep Pla 1987 per El present que m’acull
  • Sant Jordi 1992 per Cames de seda
  • Ramon Llull 2000 per Delictes d’amor
  • Barcanova de literatura juvenil 2012 per Mil revolts