Resultats de la cerca

Fou inspector forestal a les Filipines Publicà memòries sobre la producció de les zones forestals públiques filipines, així com Bosquejo geográfico e histórico-natural del archipiélago filipino 1885, Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez 1886 i La inmigración china en Filipinas 1888

Augustinià, fou rector del Collegi de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12

Treballà per a Federico de Montefeltro El seu estil, encara gòtic, s’humanitza amb el contacte dels renaixentistes italians Moltes obres que hom li atribuïa han estat traslladades al catàleg de Pedro Berruguete Excelleix la seva composició El sopar dels apòstols palau d’Urbino

Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la…

Educat a París i a Chartres 1136-47, deixeble d’Abelard, fou amic d’Adrià IV i de Tomàs Becket, l’assassinat del qual presencià Fou bisbe de Chartres 1176 Estudiós de la lògica aristotèlica en el Metalogicon 1159, sostingué la idea teocràtica en el Policraticus 1159, primer tractat polític medieval

Monjo del monestir de Sant Sabas, prop de Jerusalem, combaté, amb la seva eloqüència i per escrit, la iconoclàstia Entre les seves obres es destaca Πηγ`η γνώσεως ‘Font de coneixement’, mena de summa teològica en tres parts, on exposa, resumida, la fe ortodoxa, basada en la Bíblia, els pares i els concilis, més unes nocions de la Dialèctica d’Aristòtil i la descripció de les principals heretgies La seva festa se celebra el 4 de desembre

Fou la tercera muller d’ Enric VIII , amb qui es casà l’endemà de l’execució d’ Anna Bolena 1536, de la qual havia estat dama d’honor Morí en infantar el futur Eduard VI

Fou casada amb el comte Pere II d’Empúries, el qual, en morir 1401, la féu hereva del comtat i de les baronies de Verges, Bellcaire i la Tallada i les senyories de Requesens i Vinçà com que no tingué fills, aquestes passaren al seu nebot el vescomte Dalmau de Rocabertí, però el comtat fou incorporat pel rei a la corona 1402 També fou senyora del castell de Cabanyes

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté totseguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…