Resultats de la cerca

El terme s’estén des de l’alineació principal de les Corberes coll de Carrera, 560 m alt el Montplà, 424 m alt i la serralada que limita la plana litoral, coberta en gran part, en aquest sector, per l’estany de Salses serra del Boix, 286 m alt crest de Vilaplana el Montpeirós, 351 m alt entre aquestes dues alineacions s’obre una plana, drenada per un afluent del Ròvol Ha perdut els arbres, i el territori és cobert de garrigaLa vinya és el conreu principal, i s’elaboren vins de qualitat amb denominació d’origen Hi ha un celler cooperatiu…

El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de l’església parroquial,…

És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat abandonada La…

Enllaçant amb el pla de Quart a través d’un piemont, apareix l’anticlinal de la serra de Parentxisa, constituïda per calcaris cretacis superiors i que és el límit sud-oest de la comarca Més a llevant, es troben els calcaris i margues de la plataforma residual que abasta des del Vedat de Torrent a Picassent Cap a la mar, es desenvolupa una superfície alluvial servida per l’acció de la Rambla del Poio i continuada per l’espai de marjal al voltant de l’Albufera Aquest llac, de menys de 2000 ha, és l’element distintiu de la zona, amb la seva restinga Comprèn els municipis d’ Albal , Alcàsser ,…

El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers que neixen sota el coll de Llauró i aflueixen a llur collector a Sant Joan de Pladecorts al NE, el municipi comprèn també la capçalera de la vall Manya, que aflueix al Tec, per l’esquerra, al Voló El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola es limita a 90 ha, la major part dedicades a la vinya 78 ha, 69 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, arbres fruiters 8 ha, 7 de les quals de cirerers i hortalisses 1 ha Al S del terme s’explota l’argila per a…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…

La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració escultòrica,…

Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara…

A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà…

El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta El territori és pla i regat amb l’aigua del riu hom conrea hortalisses i arbres fruiters, especialment pomeres Hi ha magatzems de fruita i hom fabrica embalatges de fusta Malgrat que la població ha estat tradicionalment la més estable del Racó, els darrers anys ha sofert un fort corrent emigratori El poble 383 h agl 2006 742 m alt és a l’esquerra del riu Ebrón L’església parroquial és dedicada a santa Marina…