Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Lluís de Zulueta i Escolano
Lluís de Zulueta i Escolano
© Fototeca.cat
Educació
Història
Literatura
Política
Polític, pedagog i escriptor, germà d’Antoni de Zulueta i Escolano.
Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari…
Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca
© Família Ysàs
Música
Mezzosoprano.
Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou…
,
Francesc de Moner i de Barutell
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en la seva més…
,
Vicent Molina i Foix

Vicent Molina i Foix
© Universidad de Cantabria
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions…
Frédéric Beigbeder
Literatura francesa
Escriptor i agitador cultural francès.
Membre d’una família de classe alta, estudià ciències polítiques i feu un màster en màrqueting La seva primera novella, Mémoire d’un jeune homme dérangé , apareguda el 1990, li franquejà l’entrada a l’agència de publicitat CLM-BBDO com a redactor i creatiu El 1994 publicà un segon llibre, Vacances dans le coma i creà el Prix de Flore, guardó que des de llavors reconeix una jove promesa de les lletres franceses Amb L’amour dure trois ans , el 1997, tancà la trilogia protagonitzada per Marc Marronnier El 2000 aparegué el seu primer gran èxit internacional, 13,99 euros , denúncia…
Fred Vargas
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptora francesa de gènere negre Frédérique Audoin-Rouzeau.
Doctorada en història, s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique, on s’especialitzà en arqueozoologia El 2003 publicà l’estudi sobre la pesta negra Les Chemins de la peste, le rat, la puce et l’homme El 1986 publicà la seva primera novella, Les Jeux de l’amour et de la mort , que guanyà el premi del Festival de Cognac de novella policíaca Sempre en el mateix gènere, dins del qual ha creat una variant personal, el rompol acrònim de roman policier , en què sobresurten els elements onírics i les allusions medievals, posteriorment publicà, amb un èxit creixent, L’Homme aux…
Teatre de Guerrilla
Teatre
Companyia teatral independent.
Fundada a Arbúcies per Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera Des de l’estrena del primer espectacle, Teatre total 1998, reivindiquen una manera de fer al marge dels corrents establerts dins el panorama teatral català del moment L’elecció del nom de la companyia respon a aquesta actitud de lluita per emergir enmig d’actors i companyies ja establerts i reconeguts Han estrenat Som i serem 1999 i El directe 2000, Eeuuropa 2003 i Fum 2008 Han rebut nombrosos premis, com el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor obra de teatre, el de la IV Mostra de Teatre…
Jordi Serrat i Gallart
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres obres Tanmateix…
Jaume Pujol i Balcells

Jaume Pujol i Balcells
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou ordenat sacerdot el 1973 a la Pontifícia Basílica de San Miguel de Madrid Entre el 1962 i el 1973 estudià al Collegi Romà de la Santa Creu de Roma, i es doctorà en ciències de l’educació per la Universitat de Navarra, on cursà els estudis eclesiàstics És doctor en teologia per la mateixa Universitat Fou professor de l’Institut Internacional de Ciències de l’Educació a Roma, membre de l’equip de professors de l’Institut per a la Cooperació Universitària Roma en qualitat d’expert, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Navarra, de la Facultat de Teologia de la…
Tom Jones
Música
Nom amb què és conegut el cantant gal·lès de pop Thomas Woodward Jones.
Debutà l’any 1957 El 1964, una versió d' It's Not Unusual , de G Mills i L Reed el projectà a la fama Influït per Elvis Presley, aconseguí l’èxit gràcies a la seva veu poderosa i també al caràcter desinhibit de les seves actuacions, que el convertiren en un sex symbol Fins a mitjan anys vuitanta fou un dels cantants pop més destacats, tant a Europa com als Estats Units, on el 1965 guanyà un Grammy a l’artista revelació Entre altres, ha enregistrat els discs A-Tom-ic Jones 1966, Green, Green Grass of Home 1967, Delilah 1968, Help Yourself 1968, This Is Tom Jones 1969, I Who Have Nothing 1970…