Resultats de la cerca
Es mostren 15543 resultats
operant
Psicologia
Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.
Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic
generador de partícules
Física
Dispositiu que produeix partícules (electrons, neutrons, protons, etc), emprades en física atòmica.
Els generadors més importants de partícules són els generadors de neutrons , que es diferencien segons la manera de produir-se la reacció nuclear bombardeig d’ions accelerats deuterons, o protons sobre un element lleuger deuteri, triti, berilli o liti, bombardeig d’electrons sobre un element pesant, incidència de partícules γ sobre berilli i fissió en un reactor nuclear
fotometria
Física
Part de l’òptica que té per objecte el mesurament de magnituds relatives a les radiacions lluminoses com a estímuls productors de sensacions visuals.
Les magnituds que considera la fotometria són el flux lluminós, l’exitància lluminosa, la intensitat lluminosa, la illuminació i la luminància Les magnituds corresponents a un emissor o a un receptor tenen relació entre elles, de manera que per a un emissor o un receptor ideal només cal conèixer una de les magnituds per a deduir-ne les altres
faixa
Indumentària
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-hi diferents volts.
Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells
estroboscòpia
Física
Tecnologia
Procediment d’observació i estudi de moviments periòdics molt ràpids (vibracions, rotacions, etc).
El seu fonament, explicat per JPlateau el 1836, és que l’ull pot apreciar una sèrie d’imatges intermitents d’una freqüència determinada, però no pot retenir el moviment excessivament ràpid D’aquesta manera l’objecte en moviment apareix, en cada imatge, com si estigués aturat Aquestes sèries d’imatges són obtingudes per mitjà de l'estroboscopi
estiloníquia
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics, que presenten el cos aixafat dorsiventralment.
Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça
Luis Eugenio Meléndez
Pintura
Pintor.
Especialitzat en natures mortes, cal esmentar-ne les sèries realitzades al palau d’Aranjuez 1760-72 i per a la caseta del príncep a El Escorial El seu estil a la manera francesa destaca per la sobrietat dels elements emprats, com també pel tractament volumètric i realista Hom en destaca el seu Autoretrat 1746, conservat al Museo del Prado
Aluísio Azevedo
Literatura
Novel·lista brasiler.
Inicià la seva obra dins l’idealisme indigenista d’origen romàntic, seguint fonamentalment l’obra de José de Alencar, però evolucionà després cap a un naturalisme a la manera de Zola, amb marcada preocupació social Les seves obres més importants són O Mulato 1881, Casa de pensão 1884, O cortiço ‘La casa de veïnat’, 1890, O esqueleto 1893
Journal des Savants
Periodisme
Diari francès fundat el 1665, a París, amb la intenció de publicar informació literària i científica.
L’inspirador fou JB Colbert, el qual veia en el diari una manera de posar la cultura al servei de l’estat i de les tesis polítiques oficials Desaparegut el 1792 i reeditat des del 1816, el 1902 fou adquirit per l’Institut de France i fou convertit en òrgan informatiu de les cinc acadèmies franceses
corrutina
Electrònica i informàtica
Programa que s’executa concurrentment o simultàniament amb d’altres.
Diverses corrutines poden fer-se crides mútues Cada crida fa que l’execució de la corrutina cridada es reprengui des del punt en què s’havia interromput Aquesta manera d’operar contrasta amb la de la subrutina , l’execució de la qual comença sempre en un punt d’entrada únic cada vegada que hom la crida