Resultats de la cerca

Llicenciada en medicina per la Universitat de Salamanca i màster en administració d’empreses, exercí com a metge d’assistència primària a Pontevedra, i ha tingut càrrecs relacionats amb la gestió sanitària a la Xunta de Galicia , on esdevingué una estreta collaboradora de Mariano Rajoy Brey En 1994-99 fou directora general de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado MUFACE Diputada pel Partido Popular des de l’any 2000, en el segon Govern de José María Aznar López 2000-04, fou successivament subsecretària dels ministeris d’Educació, vicepresidència primera i…

Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de caràcter misogin,…

Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga prosa…

L’estirp fou Nicolau Mavrokordatos , que visqué a la primera meitat del s XVI tanmateix, el qui acumulà la fortuna fou Alexandre Mavrokordatos , dit l' Hexaporita Constantinoble ~1640 — 1709, metge del soldà i gran dragoman del govern de la Sublim Porta Dos dels seus fills, Nicolau i Joan I , ocuparen el tron de Moldàvia i el de Valàquia durant els s XVII i XVIII Això féu que altres membres de la família es naturalitzessin en aquests principats i n'obtinguessin la corona — Alexandre I Mavrokordatos 1754-1819, gospodar de Moldàvia el 1875— Un altre familiar, Alexandre…

Es formà al Trinity College de Dublín El 1945 canvià el seu nom real pel de Patrick O'Brian per remarcar la seva vinculació amb Irlanda El reconeixement literari li arribà molt tard, quan, a 50 anys, publicà Master and Commander , una novella històrica ambientada en les guerres napoleòniques i protagonitzada pel capità Jack Aubrey i el metge, espia i naturalista Stephen Maturin, un personatge d’ascendència catalanoirlandesa El llibre esdevingué un best-seller mundial i fou l’origen d’una sèrie de novelles amb els mateixos personatges i context històric de les quals s’han venut…

Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fou catedràtic d’història crítica de literatura espanyola i de llengües orientals a la Universitat de l’Havana, on també ensenyà àrab, grec i sànscrit Amb remarcables coneixements d’altres llengües com l’hebreu, el caldeu i el siríac, a més de filòsof i literat, fou un reconegut estudiós Arran del moviment independentista cubà, fou comandant dels voluntaris espanyols contra aquesta obtingué diverses condecoracions, especialment en l’acció de Jaruco, amb el seu germà Antoni Vesa i Fillart, metge amb el grau de coronel El 1898 retornà a…

Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor L’any 1982…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les…