Resultats de la cerca

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la Universitat de Basilea

Fill de Josep de Ferrater i Gendre Des del 1805 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona Amb l’ocupació francesa, fou l’únic regidor que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de l’ajuntament afrancesat 1809-12 En ésser oficialment incorporada Catalunya a França 1812, fou arraconat, però restà com a membre del consell municipal i s’ocupà del servei de proveïments de la ciutat Fou avi d’Esteve de Ferrater i de Janer

Estudià a la Xina, i el 1950 s’establí als EUA, on treballà com a investigador a l’institut tècnic d’Illinois 1955 El 1963 es naturalitzà nord-americà, i el 1964 fou nomenat professor de la Universitat de Taipei Ha investigat sobre la tritiació específica dels composts orgànics i ha fet estudis bàsics sobre les aplicacions químiques de la radiació, sobre els fenòmens a altes temperatures i sobre les dissolucions colloidals Ha patentat un mètode de preparació de cobalt-60

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

L’any 1906 construí el primer motor d’aviació en estrella i introduí la palanca de comandament Fou també l’inventor d’una bomba de gasolina alternativa i sense cilindre El 1936 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Al començament del s XX formulà una teoria de navegació interplanetària mitjançant coets i proposà la utilització de l’energia atòmica en les astronaus i la utilització de coets per a l’estudi de les capes altes de l’atmosfera

Durant la guerra civil milità en el bàndol reialista Perduda la guerra, se n'anà a l’exili, i a partir del 1657 fou agent del futur Carles II a Madrid Tornà a Anglaterra 1661, esdevingué ministre influent i fou nomenat baró 1665 i comte d’Arlington 1672 Conclogué el tractat de Dover 1670 i tingué una intervenció decisiva en la guerra angloholandesa 1672-74 Aquests dos fets el feren molt impopular, i perdé una gran part de la seva influència

Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585

S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra