Resultats de la cerca
Es mostren 18100 resultats
Dea Loher
Teatre
Dramaturga alemanya.
Estudià filologia alemanya i filosofia a la Universitat de Munic Després d’una estada al Brasil, cursà escriptura escènica amb Heiner Müller i Yaak Karsunke a la Hochschule der Künste de Berlín Les seves obres plantegen sempre històries contemporànies en to tragicòmic, amb una escriptura que combina elements de la tradició realista teatral amb recursos formals trencadors destinats a crear distanciament i a jugar amb la llibertat de la posada en escena Entre els nombrosos premis que ha guanyat hi ha el Royal Court Theatre Playwrights Award, el Bertolt Brecht Preis o el Mülheimer…
Aleksej Nikolajevič Arbuzov
Teatre
Dramaturg rus.
Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘…
Enzo Cormann
Teatre
Dramaturg, director teatral i actor gascó.
Procedent del teatre amateur , s’ha consolidat als escenaris europeus, conreant el que defineix com a “realisme paroxístic” Establert a París, és cofundador de la companyia La Grande Ritournelle, amb què realitzà les obres musicals Mingus, Cuernavaca 1991, Da capo 1992 i l’òpera Les Reprouvés 1997 Com a dramaturg és autor, entre d’altres, de Credo 1983, Le rodeur 1984, Sang et eau 1986, Sade, concert d’enfers 1989, Takiya Tokaya 1992, La plaie et le cocteau 1993, Diktat , un drama sobre la barbàrie genocida, Toujours l’orage 1997, Ils sont deux désormais sur cette terre immense…
Pollaiolo

Perfil d’una dona (c.1475), d’Antonio Pollaiuolo (Museu Poldi Pezzoli, Milà)
© Corel
Pintura
Nom amb què són coneguts Antonio Benci (Florència ~1432 — Roma 1498) i Piero Benci (Florència 1443 — Roma 1496), pintors, escultors i gravadors italians.
Aprengueren la tècnica al taller de LGhiberti i collaboraren junts a partir del 1460 taules dels Treballs d’Hèracles , avui perdudes Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apollo i Dafne ~1470 i el Martiri de sant Sebastià 1475, ambdues a la National Gallery de Londres El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats ~1470, Batalla de Nus , Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència i especialment en obres…
Christian de Portzamparc
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador francès.
Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i publicitari de l’…
Carlos Giménez
Disseny i arts gràfiques
Autor de còmics.
Passà la seva infància i adolescència en diferents collegis de l’Auxilio Social falangista, fet que marcaria part de la seva posterior producció, de caire autobiogràfic i polític Es traslladà a Barcelona, on es formà com a dibuixant a l’agència Selecciones Ilustradas, i posteriorment a Premià de Dalt, on ha dibuixat les seves millors obres El seu estil, de línia clara i factura caricaturesca molt expressiva, es consolidà a partir de la sèrie Dani Futuro 1965-70, amb guions de Víctor Mora i publicada a Gaceta Junior D’entre les seves obres destaquen Hom 1975,…
Josse Bade
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Impressor i humanista, més conegut pel nom llatinitzat de Jodocus Badius Ascensis
.
Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les…
Joan Rifà i Benet

Joan Rifà i Benet
© Arxiu Família Rifà
Pintura
Pintor.
Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes…
Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini
© Alma Mater Studiorum Università di Bologna
Literatura
Escriptor toscà.
Amb Maquiavel representa el nivell més alt de la meditació política i la historiografia del Renaixement italià Les seves obres polítiques fonamentals són Del reggimento di Firenze 1524, Considerazioni sui discorsi di Machiavelli i Ricordi politici e civili La seva obra més important és la Storia d’Italia , que tracta dels esdeveniments de la península des de la mort de Llorenç el Magnífic 1492 fins a la mort del papa Climent VII 1534 Altres obres seves són, encara, Le cose fiorentine i Le storie fiorentine Ambaixador de Florència davant de Ferran el Catòlic 1512-14…
Robert Tear
Música
Tenor gal·lès.
Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek…