Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Werner Faymann
Política
Polític austríac.
Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos mesos després…
Rafael Caldera Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou…
Galeuscat

Cartell de Galeuscat (2006)
© Fototeca.cat
Aliança de partits nacionalistes de Catalunya, el País Basc i Galícia constituïda al gener del 2006 amb l’objectiu de potenciar la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.
En formen part el Bloque Nacionalista Galego BNG, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc PNB Té com a precedents llunyans l’anomenat Pacte de la Triple Aliança 1923, subscrit, entre d’altres, per representants del nacionalisme d’aquestes nacions per Catalunya ho foren Francesc Macià i Lluís Nicolau i d’Olwer, entre d’altres i, ja en la Segona República, el Pacte de Compostella 1933, que donà lloc a l’aliança Galeuzca, vigent fins que esclatà la Guerra Civil 1936 Després del franquisme no es constituí un acord de…
Costa Rica 2018
Estat
Entre els mesos de febrer i abril es van celebrar les dues voltes de les eleccions presidencials, que van donar la victòria al candidat del centreesquerra Carlos Alvarado Quesada, del Partit Acció Ciutadana PAC A la segona volta, va obtenir el 60,59% dels vots i va derrotar Fabricio Alvarado Muñoz, de Restauració Nacional PRN, un partit conservador i evangèlic, que en va aconseguir el 39,41%, però que en la primera volta havia resultat el candidat més votat Coincidint amb la primera volta, el 4 de febrer, es van celebrar eleccions a l’Assemblea Legislativa de Costa…
Finlàndia 2010
Estat
Els avenços en la investigació de la trama de finançament iqegal del partit governant van forçar la dimissió del primer ministre Matti Vanhanen, del Partit de Centre Al mes de juny va ser substituït al capdavant del Govern i de la presidència del seu partit per la ministra d’Administracions Públiques, Mari Kiviniemi, que va assumir així un Govern de transició condicionat per la proximitat de les eleccions de l’abril del 2011 Al cap d’uns dies, l’1 de juliol, el Parlament va aprovar una llei que declarava com a dret fonamental l’accés a la banda ampla d’…
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada…
Maria Antònia Munar i Riutort
Política
Política.
Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears i afiliada a Unió Mallorquina , partit de la qual fou nomenada presidenta el 1992, en 1979-99 fou alcaldessa de Costitx Diputada al Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca, com a resultat de la coalició d’UM amb el Partido Popular hi presidí la Comissió de Cultura 1987, i el 1992, ocupà la conselleria de cultura del Govern Balear El 1995 fou elegida presidenta del Consell Insular de Mallorca , gràcies al pacte amb el PSIB -PSOE i el PSM , que es repetí en les eleccions del 1999 Pacte de Progrés, cosa que…
Miquel Duran i Pastor
Historiografia
Historiador i polític.
Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona Després d'exercir la docència en diversos centres d’ensenyament de Palma, el 1973 s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears , de la qual el 1984 guanyà la càtedra d’història de les Illes Balears, que ocupà fins a la jubilació 2005 Fou també director dels departaments d’Història Moderna i Contemporània i de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, del Servei de Biblioteca i Documentació i conservador del Patrimoni…
Pablo Casado Blanco
Política
Polític castellà.
Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular 2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…
Andorra 2018
Estat
El 2018, Andorra va viure un període d’agitació social sense precedents en la història del Principat Els dies 15 i 16 de març, els sindicats van convocar dues jornades de vaga de funcionaris, amb la intenció de paralitzar gran part de l’activitat del país Els treballadors públics protestaven per la modificació de les condicions laborals, que incloïen la conversió de triennis en quinquennis per als complements d’antiguitat i la introducció d’alguns complements vinculats a la productivitat, impulsats pel Govern andorrà Les protestes van provocar llargues cues a les fronteres andorranes a causa…