Resultats de la cerca

 Sorgí a la Gran Bretanya al final dels anys seixanta del segle XX amb el propòsit de democratitzar l’educació en no fer la separació entre escoles més elitistes acadèmicament grammar schools i les de formació professional technical school o fins i tot les modern schools Es volia evitar la segregació de l’alumnat de la mateixa edat que estava escolaritzat en escoles de tipus diferent segons la seva capacitat o la seva classe social Per tant, es considera una solució més democràtica i progressista

Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau

Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual

A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts

De professió tipògraf, fundà a Palma la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883, que hagué de traslladar-se a viure a Barcelona Milità en el moviment socialista fou un dels fundadors de la Unió General de Treballadors UGT i del Partido Socialista Obrero Español Membre del consell de redacció de La Guerra Social , portaveu del PSOE barceloní, fou empresonat durant la vaga de la construcció del 1888 Fou un dels organitzadors de la manifestació del primer de maig del 1890

Professor a les universitats de Yale i Pittsburgh, fundà la revista Ethnology 1962 En lloc dels habituals estudis etnològics monogràfics, defensà i practicà els estudis comparatius de la cultura dels diversos pobles i societats, als quals féu objecte d’un tractament estadístic Producte d’aquesta metodologia és Ethnographic Atlas 1967, considerada la seva aportació més rellevant, concebut i dirigit per ell Exposà també els seus punts de vista en Our Primitive Contemporaries 1934, On Social Structure 1949, Outline of World Cultures 1949 i altres treballs

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

Influït per l’expressionisme, esdevingué conegut amb la novella Vefarinn mikli frá Kasmír ‘El gran teixidor del Caixmir’, 1927 Adherit al socialisme, escriví novelles de tema social, com ara Salka Valka 1934, Sjalfstaettfolk ‘El poble lliure’, 1935 i la tetralogia Ljós heimsins ‘La llum del món’, 1940 La seva obra narrativa posterior, que inclou Islandsklukkan ‘La campana d’Islàndia’, 1946, Gerpla ‘Els guerrers’, 1952 i Paradisarheimat ‘El paradís retrobat’, 1960, s’inspira més en la tradició de la saga islandesa Premi Nobel de literatura 1955