Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València
Societat formada el 1898 amb el nom Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.
Electrificà el primer tramvia de València 1900 i fou absorbida el 1911 per la Societat Valenciana de Tramvies
Tet
Nom annamita del cap d’any del calendari xinès, que comença amb la primera lluna nova, entre el 20 de gener i el 19 de febrer del calendari gregorià.
El 1968 hi tingué lloc el fet militar conegut com a ofensiva del Tet , en la guerra del Vietnam
Estatut de Sau
Història
Nom amb què és conegut el projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1978 redactat al parador de Sau (Osona) per una comissió de polítics del Principat.
El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart
mestre de Sant Jordi
Pintura
Nom donat al pintor del retaule de Sant Jordi (Art Institute de Chicago i Louvre de París) i d’altres obres abans d’ésser documentalment identificat amb Bernat Martorell
.
Qüestió Romana
Història
Nom donat al conjunt d’esdeveniments polítics de mitjan s XIX que culminaren amb l’ocupació i la supressió dels Estats Pontificis per Víctor Manuel II d’Itàlia (1870).
Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de Napoleó III de…
tragédie en musique
Música
Nom amb què es coneix l'opera seria a la França d’abans del 1773 i en la qual es destacaren autors com J. Ph. Rameau o J.B. Lully.
També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i d’A Campra,…
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
voluta

Voluta de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Ornament tallat a l’extrem del mànec d’alguns cordòfons que, en general, té la forma espiral característica de l’ornament arquitectònic homònim, d’on prové el seu nom.
Integrat usualment al claviller , la seva aparició es remunta als antics llaüts medievals En els instruments de la família del violí, des del segle XVII, ha estat un element decoratiu on el lutier ha volgut demostrar la seva habilitat artesanal Per aquesta raó es pot utilitzar com a element identificador d’escoles i constructors i es procura mantenir sempre intacte, malgrat les modificacions dels mànecs d’aquests instruments introduïdes als segles XIX i XX
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i…