Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Carme Bau i Bonaplata
Música
Soprano.
Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada…
Toti Dal Monte
Música
Soprano italiana.
Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva…
Duncan Haldane

Duncan Haldane
© University of Princeton
Física
Físic britànic.
Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el…
refugi Ernest Mallafré

Refugi Ernest Mallafré
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Espot (Pallars Sobirà).
També conegut com a refugi Sant Maurici, està dedicat a l’alpinista Ernest Mallafré, que morí el 1946 a causa d’una allau durant el descens del pic de Monestero És un edifici cedit per Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi guardat des de l’any 1975 És al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al peu dels Encantats, en una zona boscosa propera a la presa de l’estany de Sant Maurici, a 1890 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc, i també es troba en la ruta del GR-…
Francesc Boronat Cano
Hoquei sobre patins
Jugador, entrenador i dirigent d’hoquei sobre patins.
Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos…
Enric Buxaderas Bonfill
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu uns quants…
Jeroni de la Torre
Música
Organista i compositor valencià.
Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las…
Valerij Abesalovic Gergiev
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià a l’Acadèmia de Música de l’actual Vladikavkaz Ossètia Septentrional, abans de fer-ho al Conservatori de Leningrad, on es graduà el 1977 De seguida fou contractat per a dirigir al Teatre Kirov actualment Marinskij de la ciutat russa, primer com a assistent de l’orquestra al costat de J Temirkanov, i a partir del 1988 com a titular Al llarg dels més de deu anys que fa que és director de l’orquestra del Teatre Marinskij, ha situat aquesta formació en un nivell excellent, la qual cosa l’ha dut a realitzar diverses gires i enregistraments discogràfics de les grans òperes del…
Jordi Mora i Grisó
Música
Director d’orquestra i pedagog català.
Estudià direcció coral amb E Ribó i viola amb F Fleta al Conservatori de Música de Barcelona Graduat a la Hochschule de Würzburg el 1973, es llicencià en musicologia, filosofia i indologia a la Universitat de Munic, on posteriorment es doctorà Estudià direcció orquestral amb S Celibidache i des del 1981 dirigí regularment a Alemanya, França, Rússia, Romania, Grècia, els Estats Units, l’Amèrica del Sud i arreu de l’Estat espanyol És director i professor de pràctica orquestral de l’Orquestra de Cambra de Vic i de l’Orquestra del Conservatori de Música d’Igualada, així com de l’Escola de Música…
Eduard Flipse
Música
Director d’orquestra holandès.
Estudià orgue i solfeig amb el seu pare, i després amplià la seva formació a Goes i Rotterdam, i l’acabà a París, on fou deixeble d’Albert Roussel A partir del 1919 desenvolupà una incipient carrera de pianista, director de cor i professor del Conservatori de Rotterdam, fins que l’any 1927 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, formació de la qual fou titular entre el 1930 i el 1962 Del 1959 al 1970 ho fou de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers Acèrrim defensor de la música holandesa, s’hi dedicà amb especial devoció, sobretot durant i després de…