Resultats de la cerca

Situació Vell camí medieval, en part empedrat i en part excavat a la roca ECSA – A Villaró Aubet és un dels pobles de la solana de la vall de Castellbò, en la direcció de Sant Joan de l’Erm Mapa 34–10215 Situació 31TCG624962 Per a arribar-hi, cal prendre, des de Castellbò, la pista que ressegueix tota la solana de la vall, que és la de la dreta a la cruïlla amb la pista de Carmeniu Les restes del camí són molt visibles just abans d’arribar a Aubet, a l’esquerra de la pista Camí Es tracta d’un camí excavat a la roca, molt semblant al de Solanell, que tot seguit…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel…

Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE

La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí

Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya

Desemboca a la Tet per la dreta, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer , després d’haver deixat a la dreta el castell de Balaguer i el poble de Prats de Balaguer La vall de Balaguer, la més occidental del Conflent, és situada entre l’Alta Cerdanya i la vall de Carançà

Consta, per tant, de dues parts la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors alluvials i la Serralada Litoral herciniana vall i el pla de Barcelona i el massís de Garraf delta

Casat amb una filla d’Asnar Galí d’Aragó, s’enfrontà als Banū Qasī Llop ibn Muḥammad ibn Llop , als quals arravatà 908 Lleida Atacà el comtat de Pallars, on destruí diversos castells a la vall del Segre Roda, Oliola, Alguaire, etc, en 908-911 i assolà la vall de Cervera i de Tàrrega 913-914

El costum de donar aquest nom que deriva del de la “vall de Hinnon”, al sud de Jerusalem al lloc que en català hom anomena l’infern tingué l’origen en el fet que en aquella vall hom cremava nadons en sacrifici a Moloc i que, després de l’exili, esdevingué un abocador on les escombraries cremaven permanentment

Es manifesta sovint per un seguit de caràcters morfològics presència d’un colze ben encaixat en el sector on s’ha operat la captura, aparició d’una vall morta, subadaptació del riu decapitat —privat de la major part de la seva àrea de drenatge— a les dimensions de la vall que elaborà abans de la captura