Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
desintegració
Tecnologia
Procés de reducció de les dimensions dels sòlids com a resultat de l’aplicació de forces de compressió o de tall efectuada en un desintegrador
.
Aquesta operació va lligada sempre a l’obtenció final d’una mida de partícula controlada, com també a una dispersió estadística de les dimensions de les partícules
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…
nasal
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que presenta, com a tret distintiu, unes ressonàncies procedents de les cavitats nasals que depenen, articulatòriament, de l’obertura del conducte rinofaringi.
Acústicament, es manifesten com a formants febles entorn de 250 i 2 500 cicles per segon En català hi ha tres fonemes pròpiament nasals /m/, /n/ i /n/
Sturm und Drang
Música
Corrent estètic del Classicismeprovinent de la literatura alemanya al qual molts musicòlegs adscriuen algunes manifestacions romàntiques, com l’expressió vigorosa, i fins i tot violenta, de les emocions.
El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial i que…
làtex

Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
nadala
Art
Imprès o postal ornamentats (amb il·lustracions, amb lletres decoratives, etc) que hom tramet com a felicitació en ocasió de les festes de Nadal.
Com a mitjà plàstic, hom en destaca els dos aspectes de reproducció i de creació d’obres d’art En aquest darrer, és important la incorporació d’obres d’artistes de fama internacional sigui amb una temàtica específicament nadalenca o bé, cas més freqüent, llur utilització amb funcions simbòliques relacionables amb el Nadal Destaquen també les colleccions de christmas de la UNICEF, d’un accentuat caràcter naïf i emulador de les arts populars o directament consistent en manifestacions d’aquest art
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o molècules, tenen la…
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia estrumipriva per…
preàmbuls de la fe
Cristianisme
Condicions prèvies que la fe, com a oferiment de Déu a tot home, pressuposa en l’ésser humà per tal que l’acte de fe no li sigui quelcom d’extrínsec.
En contraposició amb la insistència protestant en el caràcter d’absoluta transcendència de la fe respecte a l’home caigut en el pecat, la teologia catòlica remarca, d’una banda, que la gràcia pressuposa la natura i, de l’altra, que la fe, com a do que és, l’home ha de poder fer-la pròpia de manera que arribi a totes les dimensions del seu ésser Expressió del domini de Déu sobre la creació natural en la qual estableix el pressupòsit per a una salvació que, tot i ultrapassar les possibilitats de l’ésser natural, pugui ésser oferta com a necessària per al mateix home natural, aquests preàmbuls…