Resultats de la cerca

Ha introduït en el teatre un fort element de farsa, palès des del seu primer èxit, Relatively Speaking ‘Mitges veritats’, 1965, on les incomprensions —a vegades de classes socials— provoquen una gran hilaritat És autor també de The Norman Conquest ‘La conquesta normanda’, 1972, Sisterly Feelings ‘Sentiments fraternals’, 1979, Way Upstream ‘Camí a contracorrent’, 1982, A Chorus of Disapproval ‘Reprovació general’, 1984, The Westwoods 1984, Woman in Mind ‘La dona en el pensament’, 1985, Mere Soup Songs 1986, A Small Family Business ‘Un petit negoci familiar’, 1986, House & Garden 2000,…

Es formà al Club Patí Mollet, que fundà el seu pare, passà al Club Tennis Barcino 1966-69 i, ja com a sènior, jugà a la màxima categoria amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-72, l’Sfèric de Terrassa 1973-74 i el Club Patí Vic 1974-75 El 1975 tornà al CP Mollet, que jugava a segona divisió, i, després de guanyar el Campionat d’Espanya d’aquesta categoria 1976 i el de primera 1980, pujà a la divisió d’honor i acabà la seva carrera a la Unió Esportiva Horta 1981-83 Fou director tècnic d’hoquei sobre patins del COOB’92 1988-90, i des del 1993 s’involucrà en la promoció des de la…

S’inicià a Televisió Espanyola el 1978 en el programa Polideportivo , dirigit per Josep Felix Pons Participà en diferents programes esportius de TVE com Estadio 2 , s’encarregà de la informació esportiva del Telediario 1987-92 i narrà grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de futbol 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1992 entrà a Antena 3, en què presentà les notícies fins el 1998 i, posteriorment, s’ocupà de la informació esportiva fins el 2003 Collaborà en el diari Marca 2007 Al llarg de la seva carrera feu el seguiment de sis Jocs Olímpics, tres Mundials…

Conegut com Pitus Prat, s’inicià al Gràcia 1927 i l’any següent ingressà a l’Espanyol, on jugà nou temporades 1928-40 En la primera d’aquestes fou campió de Catalunya i després guanyà el Campionat d’Espanya És l’autor del primer gol en la història de la Lliga, marcat en el partit inaugural, entre l’Espanyol i el Real Unión de Irún 1929 Amb l’Espanyol jugà 128 partits i marcà 33 gols La Guerra Civil Espanyola interrompé la seva carrera, però en reiniciar-se les competicions tornà a guanyar el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya 1940 Acabà la seva etapa de jugador al Real…

Membre de l’Associació Sant Martí Esport, destacà proclamant-se campió d’Espanya júnior de trampolí 2005 En categoria sènior, aconseguí la tercera plaça del Campionat d’Espanya 2006, competició en què aconseguí diversos podis al llarg de la seva carrera També guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de trampolí amb el seu club i amb la selecció catalana El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya en la modalitat de sincronisme juntament amb José Manuel Muñoz Participà en tres Campionats del Món de trampolí 2007, 2010, 2011 i en un d’Europa 2010, i assolí la medalla de bronze en…

Formada al CN Terrassa per Toni Codina, amb qui entrenà durant tota la seva carrera, fou la primera catalana a nedar un hectòmetre en menys d’un minut, tant en piscina curta 1977 com en llarga 1978 Assolí quaranta-cinc títols estatals 24 d’hivern i 56 rècords d’Espanya 29 en piscina llarga entre les proves de 100, 200, 400, 800 i 1500 m lliure Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, uns Campionats del Món 1978 i dos d’Europa 1977, 1981 En els Jocs Mediterranis, aconseguí dues medalles d’or 100 i 200 m lliure, una de plata 400 m i dues de bronze 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m…

Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou…

Inicià la seva carrera com a pilot el 1968 compaginant les curses d’automòbils i motocicletes Fou primer en el Campionat d’Espanya de Rallis de Terra en categoria de dues rodes motrius conduint un BMW 1988 Enquadrat en l’equip BMW, fou campió d’Espanya de Rallis de Terra quatre vegades consecutives Es dedicà a l’ensenyament de tècniques de conducció El 1984 fundà, amb el seu germà Pedro, l’Escola TAC Técnicas Automovilísticas de Conducción SL Dos anys més tard creà la primera escola de conducció sobre gel TAC-la Molina i fou responsable de l’Escola de Conducció BMW Moto a Espanya…

La seva carrera esportiva transcorregué al Club de Peses de Terrassa Com a júnior aconseguí els rècords de Catalunya d’aixecament en dos temps, en la categoria de fins a 48 kg de pes, amb una marca de 55 kg 2000, i l’altre en arrencada, en la categoria de menys de 53 kg, amb 50,5 kg 2001 En edat sènior, dins de la categoria de fins a 48 kg, l’any 2003 establí els rècords de Catalunya de totes les modalitats en aixecar 50 kg en arrencada i 62,5 kg en dos temps, per un global de 112,5 kg El mateix any participà en el Campionat d’Espanya per federacions i en la Copa de la Reina, en…

Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…