Resultats de la cerca
Es mostren 24816 resultats
entrenervi
Disseny i arts gràfiques
En el llom d’un llibre, l’espai entre dos dels cordills a què van cosits els plecs.
Capdevila
Nucli
Nucli, un dels dos que formen el poble de Prats, al municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya).
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no veritable i…
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
trabuquet
Diversos tipus de trabuquet
Història
Militar
Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses consistent en una immensa fona establerta sobre dos muntants de fusta i una llarga palanca de 8 a 12 metres de longitud que gira sobre un eix fix sostingut pels dos muntants.
tetrasomia
Biologia
Estat d’un organisme diploide el genoma del qual conté dos cromosomes suplementaris idèntics, a més dels dos del mateix parell que li corresponen per la dotació diploide, de tal manera que un cromosoma té tres homòlegs en lloc d’un.
morfisme
Matemàtiques
Aplicació f entre dos conjunts A i B dotats d’estructura algèbrica, que conserva les operacions en el sentit que operar dos elements del conjunt A i cercar la imatge del resultat coincideix amb el fet d’operar les respectives imatges.
Així, per exemple, un morfisme d’anells, f A → B , definit per l’assignació x → f x , compleix les relacions f x + y = f x + f y i f xy = f x f y En el cas que un morfisme és a dir, l’aplicació f sigui injectiu , exhaustiu o bijectiu aplicació 3, és anomenat, respectivament, monomorfisme , epimorfisme o isomorfisme D’altra banda, un morfisme entre un conjunt i ell mateix és anomenat endomorfisme, i si és un isomorfisme, aleshores és anomenat automorfisme Els morfismes, en general, són anomenats també homomorfismes , i els morfismes entre espais vectorials, els quals tenen un…
tub de Thumberg
Química
Tub de vidre amb una tubuladura prop de la boca, tancat per un altre tub d’assaig corbat, en forma de U invertida, emprat per a fer reaccionar dos líquids, col·locats en el fons dels dos tubs, en absència d’aire.
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
principi de Fermat
Física
Principi de l’òptica geomètrica segons el qual el camí òptic recorregut per un raig lluminós entre dos punts té un valor extrem, màxim o mínim, respecte a qualsevol altre camí òptic que hom pugui considerar entre aquests dos punts.
Com a conseqüència, el temps que el raig lluminós inverteix a anar d’un punt a un altre és mínim