Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Svante August Arrhenius
Química
Químic suec, un dels fundadors de la química moderna.
Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…
L’estudi dels ecosistemes
La dominància del color blau en la visió espacial de la Terra és en gran manera deguda a l’abundància superficial d’aigua líquida i també gasosa Això justifica el nom de «planeta blau» que se li aplica i explica que la biosfera, capa viva de la Terra, i igualment superficial, estigui tan vinculada a l’aigua Fotoliacom L’observació directa de la Terra des de l’espai ha popularitzat la denominació de «planeta blau» per al nostre món D’una banda, fa referència a la quantitat d’aigua que hi ha al nostre planeta 1348 milions de km 3 d’aigua líquida als oceans, almenys 27 milions de km 3 d’aigua…
parpelleig
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sensació visual produïda per fluctuacions periòdiques de la llum a règims que s’estenen des de pocs cicles a algunes desenes de cicles per segon.
Hom pot eliminar-lo mitjançant l'entrellaçament
estrobotró
Electrònica i informàtica
Tètrode amb atmosfera de gas que produeix llampades de llum a un ritme controlable per la freqüència d’un corrent altern aplicat a la reixa.
És emprat en l’estroboscopi electrònic
epinàstia
Biologia
Botànica
Creixement desmesurat dels teixits de la part superior d’un òrgan, causat per factors diversos, com ara la gravetat, certes substàncies químiques, la llum, etc.
disparador
Fotografia
Dispositiu de natura mecànica o electromecànica que acciona l’obturador perquè deixi entrar la llum a l’interior de la càmera durant un temps determinat.
El disparador de cable consta d’un tub flexible, amb un filferro, també flexible, a l’interior, un extrem del qual, en ésser pitjat l’altre, acciona el disparador de la càmera Hom l’empra per a suprimir els moviments de la càmera a l’hora del disparament En les càmeres filmadores és usat per a obtenir pellícules imatge per imatge, a fi d’examinar més detingudament moviments lents, com el naixement d’una flor, etc El disparador automàtic és un dispositiu electromecànic que acciona el disparador després d’un temps determinat
blau de Turnbull
Química
Varietat de blau de Prússia formada per la mescla de ferrocianur de potassi i de citrat de ferro reduït per l’acció de la llum.
gresol
Llum d’oli consistent en un vas de terra refractària, de metall, etc, dins el qual hom posa l’oli i un o més blens.
cerussa
Química
Pigment blanc, de poder cobrent i solidesa a la llum excel·lents, format per carbonat bàsic de plom amb alguna quantitat de carbonat neutre de plom.
És obtingut per diversos mètodes tradicionals, com l’holandès, basats en l’atac del plom amb vapors d’àcid acètic i la transformació de l’acetat obtingut en carbonat bàsic per l’acció de diòxid de carboni La cerussa era molt emprada en la pintura a l’oli, però el seu ús ha minvat a causa de la seva toxicitat i de la seva inestabilitat enfront del gas sulfhídric, que sol ésser present a l’atmosfera de les ciutats És conegut també amb el nom de blanc de plom
principi de Huygens-Fresnel
Física
Principi enunciat per Fresnel el 1816 que permet d’explicar els fenòmens de difracció de la llum i que és una modificació del de Huygens.
Consisteix a suposar que les ones secundàries del principi de Huygens es propaguen en totes direccions, però amb una amplitud A que depèn de l’angle α entre la direcció de propagació de la resultant i la direcció considerada, de manera que A és màxima quan α=0 i va disminuint fins que, quan α≥90°, A= 0