Resultats de la cerca

El seu cognom original era Sore, però va adoptar el nom llatí per destacar les seves arrels camperoles De formació autodidàctica, començà a exercir com a professor a Magdeburg el 1519 Pocs anys després, a la mateixa ciutat, obtingué un lloc de mestre de capella a l’escola llatina de l’església protestant Fou amic de l’impressor Georg Rhau, que publicà la major part de les seves obres, entre les quals destaca Musica instrumentalis deudsch 1529 La seva producció musical inclou motets llatins, composicions alemanyes a dues i tres veus per al calendari litúrgic protestant i peces instrumentals a…

Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període, Charlie Parker

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Joseph Benvenutti, Jeanne-Marie Darré i Jean Hubeau El 1965 fou distingida amb el primer Premi de Música de Cambra d’aquesta institució L’any següent obtingué la Medalla d’Or del Concurs de Vercelli, i el 1968, el segon premi del Concurs Internacional de Montevideo Entre el 1970 i el 1972 oferí importants gires amb el violinista polonès Henryk Szeryng Com a solista la seva carrera es consolidà a nivell internacional La temporada 2000-01 participà en els concerts de l’Associació de Concerts d’Avray

Estudià al Conservatori de París amb Marguerite Long i Louis Diémer A setze anys obtingué un primer premi, fet que li permeté preparar repertori al costat de M Ravel o G Fauré, entre d Es casà amb el compositor i pianista Robert Casadesus, amb qui tocà en nombroses ocasions, i fins i tot formant trio amb Jean, el fill d’ambdós Formà part de grups de cambra, com els quartets Guarnieri i Juilliard, i combinà la seva tasca concertística amb la docent, en universitats dels EUA i a l’Acadèmia Maurice Ravel, de Sant Joan Lohitzune

Aconseguí els millors èxits amb el Club Natació Montjuïc Fou campió d’Espanya infantil i júnior, i recordista de 200 m i 400 m lliure en categories inferiors 1982, 1983 Campió de Catalunya entre el 1979 i el 1985, com a absolut es proclamà campió d’Espanya de 200 m 1983, 1985 i plusmarquista estatal 1984 Disputà els Campionats d’Europa 1981, 1983 i del Món 1986, i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1984 de la federació espanyola Posteriorment obtingué el títol d’entrenador, i exercí de director esportiu a Castelló

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1963, obtingué l’especialitat a la mateixa universitat 1970 i una beca de recerca de la Federació Internacional de Medicina de l’Esport 1970 Entre el 1966 i el 2004 treballà al Centre d’Investigació en Medicina de l’Esport de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat i al Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu, del Consell Català de l’Esport Enfocà la seva activitat professional en l’exercici físic de la dona, del nen i de l’adolescent, i en el creixement i el desenvolupament de les gimnastes

S’inicià a l’INEFC de Barcelona, on jugà cinc temporades Com a mig d’obertura, jugà cinc temporades més al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual obtingué un Campionat d’Espanya 1997 i una Copa de la Reina 1998 A partir del 2000 i fins el 2005, jugà cinc temporades amb la Unió Esportiva Santboiana Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i fou una de les integrants de l’equip que quedà campió d’Europa el 1995 Jugà, a més, el Campionat del Món del 1996 i el del 2000, que tingué lloc a Catalunya

Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort

El 1986 participà en la Plataforma Cívica per la sortida de l’OTAN i s’incorporà a Izquierda Unida IV El 1988 es produí una crisi interna arran de l’apropament del seu president, Ignacio Gallego, al PCE Juan Ramos, secretari general, aconseguí l’expulsió de Gallego, que, amb els seus seguidors, ingressà al PCE La resta del partit abandonà IU En les eleccions europees de 1994 obtingué 6671 vots i en les de 1999, 6154 vots El 1994, amb seu a Lleida, es legalitzà el Partido Comunista del Pueblo de Cataluña Edita Nuevo Rumbo i Propuesta Comunista

Inicialment havia d’incorporar també el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i el Partit dels Comunistes de Catalunya PCC, atès que des de 1983 havia existit una plataforma de collaboració entre aquestes forces polítiques Però primer se’n desprengué el PCC que promogué l’ Alternativa d’Esquerres de Manresa , mentre que el PSUC, ERC i NE registraren l’ Assemblea d’Esquerres de Manresa i després el PSUC Els seus representants foren Josep Huguet, Concepció Parcerisas i Marc Ges En les eleccions municipals de 1987 obtingué 2745 vots 7,8% i 2 regidors en les de 1991, 2974 vots 10% i 2…