Resultats de la cerca
Es mostren 7877 resultats
Bartomeu Abril
Escultura
Escultor valencià.
En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del collegi del Patriarca, a València L’any 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe Extremadura L’any 1620 passà a El Escorial, on treballà en les obres del panteó reial
Abraham ibn Dā‘ūd
Filosofia
Literatura
Escriptor, metge i filòsof hebreu.
Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella
Joséphin Péladan
Literatura francesa
Esoterisme
Escriptor, ocultista i crític d’art francès.
Fundador de l' Ordre du Temple de la Rose-Croix , en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack JP i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc Aprofità també les seves novelles —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme , tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia Oedipe et le Sphinx i Semiramis representades a Aurenja en 1903-04 són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica…
Pierre de Bois-Guillebret
Economia
Història del dret
Magistrat i economista francès, precursor dels fisiòcrates.
Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…
Jacques-Paul Migne
Història
Erudit francès.
Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie…
Atlas lingüístic de Catalunya
Atles lingüístic dels parlars catalans preparat per Antoni Griera.
Les enquestes foren fetes entre el 1912 i el 1921 La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials Però les enquestes dutes a terme per A Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra 1962-64 Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica Els criteris aplicats són investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per …
Santa Hermandad
Història
Força de policia i tribunal existent a Castella (1476-98).
Fou el resultat de la transformació de les milícies populars de les ciutats castellanes medievals germandat en una institució centralitzada, creada pels Reis Catòlics corts de Madrigal, 1476 Encarregada de perseguir els bandolers i vigilar els camins i el camp, era formada per homes proporcionats per viles i ciutats Els delinqüents capturats eren jutjats pels alcaldes de l’Hermandad, que imposaven penes molt dures Restablert l’ordre a Castella, i puix que el seu manteniment era molt carregós, fou dissolta 1498 i al seu lloc ressuscitaren les germandats locals, que prolongaren…
Francisco Soto y Marne
Literatura
Cristianisme
Escriptor franciscà castellà.
Lector del convent de l’orde de Ciudad Rodrigo, fou cronista de l’orde i autor d’un recull de sermons Florilegio sacro , 1738 Es féu famós per la seva defensa de Llull contra les acusacions de BJFeijoo Reflexiones crítico-apologéticas sobre las obras del P Feijoo en defensa de la pureza de la fe y santidad de doctrina de RLulio 1749, contestat el mateix any pel mateix Feijoo en la seva Justa repulsa de inicuas acusaciones La polèmica fou acabada per ordre reial Fou ridiculitzat pel seu barroquisme i ampullositat per JFIsla en el seu Fray Gerundio de Campazas 1758
Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Militar
Militar.
Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre
Francesc d’Olzinelles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà