Resultats de la cerca

D’origen humil, després d’exercir diversos oficis ingressà, a disset anys, a l’Orfeó Català, i a divuit ho feu al Conservatori del Liceu, on començà els estudis de cant com a baríton Finalment es dedicà al repertori de tenor dramàtic, i el 1911 anà a Milà per formar-se al costat de M Vidal De retorn a l’Estat espanyol, actuà en diversos teatres d’òpera Així, a Saragossa 1912 cantà Aïda i a Sant Sebastià 1913 protagonitzà Otello , paper en el qual excellia Es presentà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 1917 i hi tornà regularment a partir de la temporada 1931-32 Aquest…

El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté la composició…

Fundat el 1994, el president des de llavors és Toni Solé Participa en totes les competicions d’àmbit català i organitzà el Campionat de Catalunya de clubs 1998, el primer Torneig de Campions 2004, en el qual participà per primera vegada la selecció catalana de bitlles, i la final de la Copa Generalitat 2006, 2008 Aconseguí la tercera plaça del Campionat de Catalunya 1998 i guanyà algunes Lligues de Barcelona de divisions menors La seva jugadora més destacada és Joana García, campiona 1999 i subcampiona 2009 de Catalunya Realitza una tasca de difusió a través de l’Escola de…

Fundat el 1968 per Felipe Moreno, practica la lluita grecoromana, la lluita lliure i el sambo El 1971 aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya de lluita, competició que ha organitzat tres cops 1982, 2004, 2010 La temporada 2010-11 guanyà la Lliga espanyola de clubs de lluita, primera vegada que un club català assolí aquest títol Ha estat considerat el millor club de lluita d’Espanya en tres ocasions 1972, 1975, 1982 Alguns dels lluitadors més rellevants són Pol Canudas, Sergio Polo, Daniel Marín, Kildare Pérez, Albert Botías, Sviad Svanidze, Héctor Rodríguez, Kevin Ferrón,…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953 dirigí Guerra…

Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur…

Estudià a la Musikhochschule de Dresden, i debutà el 1935 a l’Òpera de Leipzig, on fou contractat com a repetidor Especialitzat en la direcció operística, el 1942 ingressà, també com a repetidor, en l’Òpera de Chemnitz, teatre del qual fou director musical en 1946-48 Després d’una breu estada a Weimar, del 1949 al 1952 dirigí a Dresden, abans de passar a la Staatsoper de Munic 1952-54 per a ocupar la plaça que G Solti deixà vacant El 1951 inaugurà la temporada operística a l’Òpera de Viena i inicià la seva projecció internacional El 1953 es presentà al Covent Garden de Londres amb Arabella i…

L'any que es va celebrar el 50è aniversari de la independència de l'estat insular de Portugal, el primer ministre, Patrice Trovoada, i el president, Manuel Pinto da Costa, van mantenir unes relacions tenses, però sense arribar a la crispació del 2012, any que el cap de govern va ser destituït pel president Trovoada va tornar al càrrec al novembre del 2014 en vèncer el seu partit, Acció Democràtica Independent ADI, en les eleccions legislatives Pinto da Costa, amb vista a les presidencials del 2016, va apostar per la convocatòria d'un diàleg nacional, en el qual no va participar…

Fou guàrdia marí i prengué part en la guerra de successió de Polònia 1733-35 Participà en l’expedició que, promoguda per l’Académie des Sciences de París, s’encarregà de mesurar l’arc de meridià terrestre al Perú féu aquest viatge juntament amb Jordi Joan i Santacília 1735-45 De tornada a Madrid, després d’haver estat fet presoner pels anglesos, es dedicà a activitats diverses, científiques i militars Organitzà collegis de cirurgia, jardins botànics, gabinets d’història natural, observatoris astronòmics, etc Féu estudis sobre la impremta i la indústria tèxtil Ocupà també càrrecs importants a…

Poques són les notícies sobre aquesta església La parròquia de Mont-roig té, com totes les esglésies de la rodalia, els seus orígens al segle XI El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, entre les afrontacions d’una coromina situada al lloc dit reguer de Messaleu En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 consta entre les esglésies dependents de la canònica la de Montroi En el mateix document Arnau Bernat de Montclús i la seva muller cediren el seu delme de Mont-roig a Santa Maria de Guissona L’actual església parroquial del poble de…