Resultats de la cerca
Es mostren 7110 resultats
Antoni Simon i Tarrés
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII…
Canamunt
Història
Nom d’una facció mallorquina —d’origen no gaire clar— formada principalment pels aristòcrates antics, rival de la de Canavall.
L’enfrontament de Canamunt i Canavall o de Canamunts i Canavalls , que omplí de violència la primera meitat del segle XVII, fou la culminació d’un procés de discòrdies entre famílies i barris de la Ciutat de Mallorca iniciat al final del segle XIV La seva especial virulència durant el segle XVII, amb una major intervenció de tots els estaments, inclosos els forans, i amb un gran augment dels bandejats, coincidí amb un fort predomini de l’aristocràcia, amb pretensions d’obtenir jurisdicció sobre diversos pobles per part d’alguns dels seus membres, ennoblits amb títols castellans, i amb les…
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
castell de Colltort

Vista de les restes del castell de Collfort, a Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Castell roquer, en ruïnes, de la vall d’Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó de Colltort
(845 m alt.), a l’extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles
baronia d’Arbeca
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Arbeca, que el 1106 ja pertanyia als Tarroja.
Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli
Sixte Verai Clar
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
virginal
Música
Instrument cordòfon senzill, de la família de les cítares amb post.
Disposa de teclat, i les cordes són pinçades damunt la caixa harmònica, rectangular Les cordes són lleugerament inclinades amb relació al teclat, el qual és collocat en un costat de la caixa Antigament era anomenat sovint espineta Molt popular a Anglaterra als s XVI i XVII, són nombrosos els compositors anglesos que compongueren per a aquest instrument L’any 1612 fou publicada la primera recopilació de música per a aquest instrument, amb el títol de Parthenia
mantellina

Dones amb mantellines, Granada
© Granada
Indumentària
Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia
El Escorial
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la capçalera del riu Aulencia, als peus de la serra de Guadarrama.
Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII