Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Philippe Entremont
Música
Pianista i director d’orquestra francès.
El seu pare era director d’orquestra, i la seva mare, de qui rebé la primera formació musical, pianista El 1946 ingressà al Conservatori de París i dos anys després obtingué el primer premi de música de cambra, abans de guanyar el de piano 1949 Debutà com a pianista a Barcelona el 1951, i el 1952 fou finalista del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica L’any següent es presentà a Nova York amb l’estrena del Concert per a piano d’A Jolivet El 1967 inicià la seva formació com a director d’orquestra, i el 1976 fou nomenat responsable musical i director de l’Orquestra de Cambra de Viena…
abolicionisme
Història
Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud; començà amb les campanyes iniciades pels britànics a la fi del segle XVIII.
La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en…
Udine
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
És situada a l’esquerra del riu Tagliamento, a la plana vèneta Té indústria tèxtil, mecànica i alimentària És seu episcopal Fou fundada al s XIII pel patriarca d’Aquileia, Bertoldo di Merania S'hi establiren des de bon començament mercaders toscans, que constituïren el nucli de la població primitiva Des de mitjan s XIV fins a la caiguda de la república veneciana restà sota el domini de Venècia Pel tractat de Viena del 1848 passà a Àustria, fins a l’entrada de les tropes italianes, el 1848 Conserva algunes portes i torres de la muralla medieval L’església de Santa Maria del…
Quartet Rosé
Música
Quartet de corda austríac.
Fou fundat el 1882, amb Arnold Rosé com a primer violí El lloc de segon violí ha estat ocupat, successivament, per Julius Eggard 1882-84, Anton Loh 1884-90, August Siebert 1890-97, Siegmund Bachrich 1897-1905 i Paul Fischer 1905-38 Anton Loh 1882-84, Siegmund Bachrich 1884-95, Hugo von Steiner 1895-1901, Anton Ruzitska 1901-30 i Max Handl 1930-38 han estat els violistes, i Eduard Rosé 1882-84, Reimhold Hummer 1884-1901, Friedrich Buxbaum 1901-21, Anton Walter 1921-30 i Friedrich Buxbaum 1930-45, els violoncellistes Fou un quartet que es dedicà a la divulgació de la música més innovadora que…
Quartet Parrenin
Música
Quartet de corda francès.
Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música Contemporània de…
Convenció sobre Bombes de Dispersió
Acord internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió signat el 2008.
Al febrer del 2007, el govern de Noruega llançà la iniciativa coneguda com “Procés d’Oslo”, en el qual un total de 46 estats es comprometeren a impulsar la prohibició de les bombes de dispersió de fragmentació, o de raïm El procés tingué el suport d’organitzacions no governamentals d’arreu del món aplegades en la Cluster Munition Coalition Un seguit de conferències —celebrades a Lima, Viena i Wellington— prepararen la trobada de Dublín, al maig del 2008, en la qual s’aprovà el tractat, signat a Oslo per 94 estats, el qual, però, no fou subscrit pels principals estats productors d…
Natalie Bookchin
Art
Artista multimèdia pionera de l’art en xarxa.
Estudià a Nova York, al Programa Whitney d’Estudis Independents i a l’Art Institute de Chicago En 1998-2000, essent membre del collectiu activista RTMark, organitzà un seminari que durà vuit mesos, en què es tractaren temes d’art, activisme i internet An Introduction to netart 1994-1999 , obra realitzada conjuntament amb Alexei Shulgin, és un referent clàssic sobre la història de l’art en xarxa Ha participat en prestigioses trobades d’art electrònic com a creadora i conferenciant i mostra el seu treball al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la General Foundation de Viena, el…
Anneliese Rothenberger
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i…
,
Quartet Tarragó
Música
Grup instrumental fundat a Barcelona l’any 1971 pel mestre Gracià Tarragó i Pons i dissolt el 1988.
Integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent que substituí Josep Henríquez el 1976, en el moment de la seva creació era l’únic quartet de guitarres que hi havia a Espanya, cosa que afavorí que compositors com Xavier Montsalvatge, Joaquim Homs, Lleonard Balada, Xavier Benguerel o Albert Guinovart creessin obres expressament per al grup Per la seva longevitat i projecció constituí un cas excepcional de conjunt de cambra català Actuà per Europa, Turquia, Israel, el Canadà, els Estats Units i Mèxic, entre altres països, en sales tan prestigioses com el…
,
Rosa-Creu
Història
Societat secreta originada a Alemanya (segle XVII), lligada posteriorment a la francmaçoneria, el ritu escocès de la qual situa el grau de príncep de la Rosa-Creu com el 18è dels 33 de què consta.
Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una religió comuna Des…