Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Diego de la Llave Garcia
Columbofília
Columbòfil.
Considerat el pare de la columbofília espanyola Des de la fundació de la Reial Federació Columbòfila Espanyola RFCE, el 1894, fou vocal fundador del seu consell en representació de la Regió Militar de Catalunya, càrrec que posseí fins a la seva mort Presidí la Societat Columbòfila de Catalunya 1890-1925, de la qual fou nomenat president honorari l’any 1926, i fou delegat per Espanya de la Comissió Internacional Columbòfila Permanent Fundà i dirigí la revista La Paloma Mensajera , i presidí el sindicat de la Premsa Esportiva de Barcelona
Carles Lladó Badia
Curses de muntanya i d’orientació
Dirigent de curses d’orientació.
Fou membre fundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya 1986, del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1988, que presidí fins el 1998 També fou creador del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991 i de la Copa de les Regions d’Europa 1995, i membre del Consell Directiu de la UFEC 1992-96 Guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2004, és autor de llibres com 32000 passes, sobre la Marató de Catalunya 1982, i Catalunya Comitè Olímpic 1988
Ot
Història
Literatura catalana
Senescal o dapifer dels comtes de Barcelona (1116-67) i potser trobador.
Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175
,
Oman 2015
Estat
Oman va intentar al llarg de l'any cercar solucions polítiques i diplomàtiques a la guerra de Síria, oferint posicions conciliadores, intercedint entre la resta de països de la regió i el règim sirià i no participant en la coalició militar de cinc països, liderada per l'Aràbia Saudita, contra els rebels houthis del Iemen Al final d'octubre es van celebrar unes eleccions poc significatives al Consell Consultiu del país, un òrgan sense poders legislatius, ja que Oman és una monarquia absoluta i tots els poders es concentren en el soldà
Malta 2009
Estat
En el consell europeu celebrat al juny, es va acordar posar en marxa un programa de repartiment voluntari dels immigrants arribats a Malta --l'illa és, juntament amb les Canàries, una de les trinxeres de la UE davant les onades migratòries del sud-- Des del seu recent ingrés a la UE, l'any 2004, Malta es va posar en una posició idònia per a acollir la seu de la futura Agència Europea d'Asil, el centre de referència on es gestionaran i unificaran criteris de concessió d'asil a Europa
Antonio Segni
Història
Polític italià.
Jurista, fou catedràtic de les universitats de Pavia, Perusa, Càller, Sàsser on fou rector i Roma Membre del Partito Popolare Italiano , en l’etapa feixista organitzà la Democràcia Cristiana a Sardenya, tot treballant per la seva autonomia política, aconseguida per llei 1944 Diputat democratacristià, fou ministre diferents vegades i dues president del consell de ministres Essent-ho d’agricultura 1946-51 elaborà la reforma agrària que posà fi al latifundisme President de la república, el 1962, dimití per motius de salut el 1964 És autor de múltiples obres jurídiques
Robert Schuman

Robert Schuman
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Dirigent del Mouvement Republicain Populaire MRP, fou diputat, ministre de finances 1946, president del consell 1947-48 i ministre d’afers estrangers 1948-53 i de justícia 1955-56 Partidari de la unió europea, proposà l’anomenat Pla Schuman 1950, que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa 1952 Fou president del moviment europeu 1955 i de l’Assemblea Parlamentària d’Europa 1958-60, i un dels principals impulsors del moviment d’unificació europea
Ramon de Rubí i de Marimon
Història del dret
Magistrat.
Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford
Diego Bautista de Urbaneja
Història
Polític veneçolà.
De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada
Santiago Torent i Buxó
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat