Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
terpè
Química
Denominació genèrica dels hidrocarburs de fórmula general (C5H8)n, que ocorren en la majoria d’olis essencials i d’oleoresines i que poden ésser considerats com a oligòmers o polímers de l’isoprè.
Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d’estructures Hom acostuma a classificar-los en hemiterpens C 5 H 8 , monoterpens C 1 0H 1 6, sesquiterpens C 1 5H 2 4, diterpens C 2 0H 3 2, triterpens C 3 0H 4 8, tetraterpens C 4 0H 6 4 i politerpens C 5 H 8 n , en els quals el valor de n és gran
cabochien
Història
Membre de la facció dirigida per la corporació dels carnissers que dominà París durant la primavera i l’estiu del 1413; la denominació provenia de Caboche, malnom d’un dels seus caps, l’escorxador Simon Lecoustellier.
La facció militava dins el partit borgonyó i exigia la reforma de l’administració reial provocà diversos avalots i aconseguí l’ordenança dita cabochienne tanmateix, implantà un règim de terror, contra el qual reaccionaren, amb èxit, la burgesia i la Sorbona de París
Liber Commicus
En l’antiga litúrgia visigòtica, denominació («llibre dels fragments» o «de les perícopes») del leccionari que contenia les lectures de la missa (profecia, apòstol i evangeli) i, excepcionalment, homilies o també lectures de l’ofici dominical.
Un dels manuscrits més antics ~800 procedeix de Carcassona
lletra tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’estils de lletra amb una denominació comuna que comparteixen uns trets de disseny determinats, especialment el contrast entre els traços fins i els gruixuts, l’altura de la x o la classe de serif.
Són exemples de lletres tipogràfiques arial, garamond o times new roman Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos, i en aquest cas s’anomena superfamília tipogràfica Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l’egípcia o bé a diverses
societat de capital
Dret
Denominació conjunta que aplega la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions, totes elles de caràcter mercantil, d’acord amb la regulació establerta al Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.
La Llei 25/2011, d’1 d’agost, transposa al dret intern diverses mesures establertes en directives europees dirigides a reduir el cost de funcionament i d’organització de les societats de capital i suprimeix algunes diferències entre les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada, com l’aplicació del mateix règim de dissolució per inactivitat, la unificació del règim jurídic dels liquidadors o la possibilitat que les societats anònimes també puguin introduir causes d’exclusió d’accionistes en els seus estatuts
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
àguila
Entre els alquimistes, denominació de diverses substàncies, especialment de substàncies sublimades tals com el clorur mercurós o el clorur amònic, sovint amb qualificatius per a distingir-les, però sense gaire uniformitat d’un autor a l’altre.
Per exemple, àguila blanca clorur mercurós o clorur amònic sublimats, àguila vermella òxid vermell de mercuri, àguila volant mercuri destillat
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs…