Resultats de la cerca

Formà part del RCD Espanyol, amb el qual, com a jugador, fou campió de Catalunya 1932 i, com a entrenador, aconseguí el Campionat d’Espanya 1941 Fou seleccionador espanyol 1947-50, president de la Federació Espanyola de Basquetbol 1966-71 i dirigí i supervisà la implantació del minibàsquet a partir del 1963 Fou vicepresident del COE 1967-84, del qual fou secretari i vicepresident El 1999 fou nomenat històric del basquetbol català

Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol

Ingressà en l’orde escolapi 1888 i s’ordenà de sacerdot 1895 Fou rector del Collegi de Sant Antoni, de Barcelona El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels 1909 i el drama històric Carlos Capeto 1910

El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric Com a arqueòloga, descobrí les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons Organitzà a Menorca el X Congrés Nacional d’Arqueologia

Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970

Estudià a Oxford i visità Itàlia, on conegué la poesia de Tasso, autor que traduí i imità en el cançoner Delia 1592 i en Complaint of Rosamund 1592 Els seus assaigs Musophilus 1599, Defence of Ryme 1603 i el poema històric Civile Wars ‘Guerres civils’, 1594-1609 són una contribució a la defensa de la cultura Fou autor de tragèdies de tipus classicista, com Cleopatra 1594 i Philotas 1607, i tragicomèdies pastorals

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, Còrdova i Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat És autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…