Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Castell de Penelles
Art romànic
El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’Urgell les…
Santa Maria Magdalena o Santa Creu de Palau o de Bonastre (Masquefa)
Art romànic
Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau No passà de capella rural de la parròquia de Masquefa Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 963, que el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008, data en què Adroer i la seva filla Bonadona vengueren a l’abat Orió de Sant Cugat unes terres situades al terme del castell de Masquefa i en el de Castellet, les quals afrontaven amb l’estrada…
Santa Maria de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al…
Artasona
Poble
Poble de l’antic comtat de Ribagorça, agregat, dins la segona meitat del s XIX, al municipi d’El Grado (província d’Osca, Aragó), del qual el separava el Cinca.
Era centre del marquesat d’Artasona
mig veïnatge
Dret administratiu
Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.
Catai
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda la Xina a Europa des de la meitat del sXII, per extensió del nom aplicat a la Xina septentrional sota el domini dels khitans
.
sembrat
Heràldica
Dit del camper o de la peça carregats d’un nombre il·limitat d’objectes idèntics, alguns dels quals, representats només en llur meitat, surten de la vora de l’escut.
Hom parla de sembrat de França quan l’objecte que carrega són flors de lis d’or damunt d’atzur
fletxat | fletxada

fletxat
Heràldica
Dit de l’escut dividit en dues parts iguals, una de les quals té a la meitat de la línia de partició una punta que s’introdueix dins l’altra.
home de les cavernes
Prehistòria
Nom que els prehistoriadors de la segona meitat del segle XIX donaren, durant la primera fase dels estudis de prehistòria, a l’home primitiu, especialment al de l’època paleolítica.
El terme derivava del fet que hom creia que havia estat sistemàticament cavernícola Parallelament, hom anomenà art de les cavernes a l’art rupestre de l’interior de les coves