Resultats de la cerca

Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a Noruega i a…

Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el més important dels sindicats del seu temps, amb força organitzada als principals centres fabrils de Catalunya Barcelona, Sallent Bages, Vilanova i la Geltrú, Manlleu, Manresa, Mataró, Centelles, etc Sota la direcció de Climent Bové, Joan Vidal, Josep Bragulat, Tomàs Valls, Eudald Xuriguera i d’altres, Les Tres Classes participaren activament en el Congrés Obrer de Barcelona 1870 i s’adheriren a l’AIT 1871 Aquest mateix any es federaren amb la Societat de Teixidors a Mà per formar la Unió…

Aquesta església és la parròquia del poble de Juncosa, situat a l’extrem meridional de la comarca, tot dominant una de les múltiples valls que neixen de la serra de la Llena El primer esment del lloc de Juncosa és de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva esposa Ermessèn van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou situat al terme de Castelldans, al lloc anomenat vall Juncosa El primer document referent a l’actual poble sembla que és la carta de poblament atorgada el 1181 per Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó a favor de Pere Ballester i Arsenda, amb el…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento, en el qual participà en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una gran influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584, vicecanceller de la…

Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…

Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre les quals…

El lloc és esmentat ja al segle X L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381 Al segle XIX formà municipi l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada

La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner

És termenal dels municipis de Bellestar de la Frontera Fenolleda, Montner i Millars Rosselló, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del s XIII

Reben el nom de pilar de quatre, de cinc, etc, segons els homes que el formen