Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
Colldarnat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a 1 243 m d’altitud al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d’Arnat, a la capçalera del torrent de l’Espluga, al camí vell de la vall de la Vansa a la Seu d’Urgell, per on ara passa la pista cap a Montan de Tost.
Hi ha la capella de Sant Antoni de Colldarnat No gaire lluny d’aquesta hi ha una altra capella, Sant Fruitós de l’Espluga, d’origen romànic
el Coll
Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de la Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt.), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de Font-rúbia), actualment parròquia.
Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la…
Carreu
Masia
Antiga quadra i mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a 1 060 m d’altitud, al vessant oriental de la serra del Tossal Negre, que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu
, el qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
riera de Repiaix
Riera
Afluent de la Tordera per l’esquerra, que neix als vessants del turó de Montsoriu (649 m alt.) dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud, i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells de Montseny i Breda (Selva) i de Sant Celoni (Vallès Oriental).
castell de Queralt
Castell
Antic castell del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), dins l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2 155 m alt.), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2 030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.
Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al segle XIII passà als Pinós
roldor
Fruits del roldor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les coriariàcies, d’1,5 a 3 m d’alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovatolanceolades, enteres i quasi sèssils, de flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, i de fruits formats per cinc núcules negres i lluents, embolcallades pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós.
Es fa típicament en bardisses Es troba a la terra baixa de la regió mediterrània oriental, i és particularment comú al Principat de Catalunya Els fruits són metzinosos i solen ocasionar emmetzinaments a causa de la seva semblança amb les mores Les fulles de roldor són emprades, assecades i moltes, per a adobar les pells, i la roldorassa és emprada com adob en agricultura
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
nau
Transports
Vaixell utilitzat des del s. XII fins al XVII, d’una coberta o més i amb diferents capacitats i nombre de tripulants, generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
Les naus més antigues eren de molta mànega, puix que eren construïdes segons la fórmula del “tres, dos i as” coca 2 Primitivament tenien un sol pal al mig, amb una vela quadra i amb castells de proa i de popa Arribaren a tenir dos pals, tres i fins i tot quatre
nou del Brasil
Botànica
Arbre de la família de les lecitidàcies, de 30 a 40 m d’alt, amb fulles ovades o oblongues, de fins 50 cm, flors grogues en panícules grans i fruits en càpsula, de fins 30 cm de diàmetre i d’un a tres quilos de pes, cadascun dels quals porta de 15 a 30 llavors trígones envoltades d’una paret dura.
Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores