Resultats de la cerca
Es mostren 13700 resultats
Josep Maria Font i Rius
Historiografia catalana
Historiador del dret català, especialitzat en la Catalunya medieval, i jurista.
Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat, conegué el qui fou el seu…
Ateneu Barcelonès

Vestíbul de la quarta planta de l’Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació fundada a Barcelona el 9 de novembre 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.
L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici,…
,
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…
,
Unió Federal Nacionalista Republicana
Història
Partit polític català del Principat, fundat a Barcelona el 24 d’abril de 1910 per la fusió de la Unió Republicana, el Partit Federal i el Centre Nacionalista Republicà, els quals, sota el nom d’Esquerra Catalana, mantenien ja des d’un any abans una estreta aliança electoral.
En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el…
cobla

Cobla La Principal de la Bisbal
© Fototeca.cat
Música
Conjunt instrumental popular català, en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central Pep Ventura 1818-75,…
Felip Pedrell i Sabaté
Música
Compositor i musicòleg català, creador del nacionalisme musical i dels estudis de musicologia a Catalunya i a Espanya.
Biografia Felip Pedrell es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra 1804-1867, músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles L’èxit de la seva òpera Quasimodo , estrenada al Liceu el 20 d’abril de 1874, impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a les diputacions catalanes una beca d’ampliació d’estudis a l’estranger per a Pedrell només les de Tarragona i…
Moviment Socialista de Catalunya
Partit polític
Organització constituïda a Tolosa el 1945, concebuda inicialment com un front que pretenia de reagrupar el socialisme democràtic català i que adoptà l’estructura de partit a partir de 1950.
Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…
campanya lingüística de L’Avenç
Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles d’Eudald Canibell ( La rutina del català escrit
) i de Joaquim Casas i Carbó ( Estudis de llengua catalana
), publicats en la revista L’Avenç
.
La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no hi hagué…