Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
David Pérez Blanco
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, en el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya d’outrigger de vuit amb timoner 1946, 1948, un Campionat de Catalunya de canoa 1950 i dos Campionats d’Espanya de iol de quatre amb timoner 1951, 1953 També aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1956, 1957
Roser Vilà Vaqué
Roser Vilà Vaqué
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS TAULA
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà al Club Tennis Taula Bagà i fou campiona d’Espanya infantil, juvenil i sub-21 Posteriorment jugà al Cartagena, al Club Tennis Taula Vic i al Valladolid En categoria absoluta, es proclamà tres cops campiona d’Espanya d’individual 1997, 1998, 2000, dos de dobles 1997, 1999, dos de mixtos 1996, 1996 i dos per equips 1996, 1997 Amb el Bagà guanyà les dues Lligues de la història del club 1995, 1996 Fou quatre cops campiona catalana d’individual 1995, 1996, 1998, 1999, tres per equips 1996, 1997, 1998 i dos de mixtos 1995, 1996 Participà…
tub de Thumberg
Química
Tub de vidre amb una tubuladura prop de la boca, tancat per un altre tub d’assaig corbat, en forma de U invertida, emprat per a fer reaccionar dos líquids, col·locats en el fons dels dos tubs, en absència d’aire.
semblança
Dues semblances directes
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica T de ℝn en ℝn tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
És a dir, d T x, T y = k, d x, y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar successivament una…
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no veritable i…
morfisme
Matemàtiques
Aplicació f entre dos conjunts A i B dotats d’estructura algèbrica, que conserva les operacions en el sentit que operar dos elements del conjunt A i cercar la imatge del resultat coincideix amb el fet d’operar les respectives imatges.
Així, per exemple, un morfisme d’anells, f A → B , definit per l’assignació x → f x , compleix les relacions f x + y = f x + f y i f xy = f x f y En el cas que un morfisme és a dir, l’aplicació f sigui injectiu , exhaustiu o bijectiu aplicació 3, és anomenat, respectivament, monomorfisme , epimorfisme o isomorfisme D’altra banda, un morfisme entre un conjunt i ell mateix és anomenat endomorfisme, i si és un isomorfisme, aleshores és anomenat automorfisme Els morfismes, en general, són anomenats també homomorfismes , i els morfismes entre espais vectorials, els quals tenen un…
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
trabuquet
Diversos tipus de trabuquet
Història
Militar
Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses consistent en una immensa fona establerta sobre dos muntants de fusta i una llarga palanca de 8 a 12 metres de longitud que gira sobre un eix fix sostingut pels dos muntants.
tetrasomia
Biologia
Estat d’un organisme diploide el genoma del qual conté dos cromosomes suplementaris idèntics, a més dels dos del mateix parell que li corresponen per la dotació diploide, de tal manera que un cromosoma té tres homòlegs en lloc d’un.