Resultats de la cerca
Es mostren 6293 resultats
cigonya
cigonya blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels cicònids, de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs.
Tenen un vol lent i pausat els sexes són semblants, i nien en arbres i teulades La cigonya blanca C ciconia ateny un metre de llargada, i té el plomatge de color blanc amb les rèmiges negres, i les potes i el bec, vermells Nia al centre i est d’Europa i a la península Ibèrica a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts especialment, els campanars Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament va de pas La cigonya negra C nigra ateny uns 96 cm de llargada, té el plomatge de color negre, llevat de l’abdomen, que és blanc És…
ègloga
Literatura
Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola.
Tot i que solen ésser líriques, les èglogues poden incloure una possible interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg Els exemples més interessants de la poesia antiga són els Idillis pastorals de Teòcrit i les Bucòliques de Virgili Conrearen aquest gènere Dant, Boccaccio i Petrarca, que prenunciaven d’alguna manera les tendències renaixentistes El Renaixement fou l’època de gran difusió del gènere, en les seves variants lírica i dramàtica el conrearen Ronsard, Poliziano, Juan del Encina, Lucas Fernández i Gil Vicente Als s XVI i XVII compongueren…
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement Es casà amb…
Antoni Fuster i Fortesa
Noia al costat de la persiana , d' Antoni Fuster i Fortesa
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Balears, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i, a Madrid, a l’Escuela Superior de San Fernando, on conegué F Madrazo, F Rosales, C Haes i A de Beruete Influït per Marià Fortuny, viatjà pel Marroc i féu obres d’un exotisme lluminós i pintoresc Establert a Palma, portà una plàcida existència de rendista i dedicà el lleure a la pintura La seva producció, olis i alguna aquarella, molt reduïda i de petit format, és una acurada síntesi dels ideals burgesos de la Restauració sobre la família i el treball féu retrats delicats —acostats als de Lluís…
El Camí
Primer número del setmanari valencianista El Camí
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari polític publicat a València del 1932 al 1934.
De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País…
Castell de les Agudes (Lavansa i Fórnols)
Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa resta del…
Sant Jaume de Garriga (Cabanelles)
Art romànic
Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que ningú no n’…
Castell de Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels quals s’…
Aziz Nesin
Literatura
Pseudònim de l’escriptor turc Mehmet Nusret.
El 1945 abandonà la carrera militar i s’inicià en el periodisme Director i editor de les revistes humorístiques Markopasa 1946 i Zübük 1962, fou empresonat diverses vegades a causa dels seus articles i de la seva oposició al règim militar, que el portà a encapçalar una declaració dels intellectuals per les llibertats el 1984, entre altres iniciatives Escriptor prolífic, en la seva obra domina sobretot l’element satíric Cal esmentar el recull de narracions Koltuk ‘La butaca’, 1957, la novella Zübük 1961 i les obres teatrals Bir şey yap, Met ‘Fes alguna cosa, Met’, 1960, Tut…
Xavier Güell
Pintura
Pintor.
Collaborà a diversos setmanaris humorístics barcelonins i participà en exposicions collectives, com el Primer Saló d’Humoristes de Barcelona 1916 Hom el qualificà de preciosista a la manera de Beardsley Participà a l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger Barcelona, 1929 amb un quadre sonor titulat Asfalt , que portava incorporada una botzina elèctrica aquesta obra fou molt discutida i posteriorment fou vista com a precursora d’alguns moviments d’avantguarda Participà també al Primer Saló d’Independents de Barcelona i illustrà una edició de luxe de Les flors del mal , de Baudelaire Es…