Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Lo que nunca muere
Cinematografia
Pel·lícula del 1954; ficció de 90 min., dirigida per Juli Salvador i Valls.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laurus Films Barcelona ARGUMENT La novella radiofònica homònima de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca GUIÓ José Antonio de la Loma, JSalvador FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Alberto Soler MUNTATGE Antonio Isasi-Isasmendi MÚSICA Ricard Lamote de Grignon SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Carlos, Eduardo La Cueva Enrique, Vera Silenti Nita, Marion Mitchell Margarita, Gérard Tichy Pierre, José Marco José, Mercedes de la Aldea Marcela, Ramon Martori el missioner ESTRENA Madrid, 13011955,…
Golpe de mano (¡Explosión!)
Cinematografia
Pel·lícula del 1969; ficció de 104 min., dirigida per José Antonio de la Loma Hernández.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PromoFilm José María Carcasona, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JA de la Loma FOTOGRAFIA Mario Pacheco Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Gaby Peñalva MÚSICA Gianni Marchetti SO Luis Rodríguez Triner INTERPRETACIÓ Simó Andreu l’alferes Novales, Patty Shepard Teresa, Daniel Martín el capità Andújar, Rafael Hernández el sergent Casquete, Francisco Braña El Fulminante, Fernando Sancho El Pernas, Carlos Alberto, Valentino Manolo, Jaume Picas el batlle, Pepe Calvo el pare de Novales, Antonio Casas el coronel, Alberto Fernández El…
Joris Ivens
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic neerlandès, nascut George Henri Anton Ivens.
Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao, The Four Hundred Million 1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam, Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular, La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió…
Bayeux

Vitrall de la catedral de Bayeux
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, centre del Bessin.
Mercat agrícola i petit nucli industrial impremta, plàstics, són molt anomenades les seves randes La catedral de Notre-Dame, originàriament del segle XI, fou reconstruïda al segle XIII i és una mostra típica del gòtic normand el cimbori, de 80 m d’alçària, és del segle XV El Musée de la Reine Mathilde conté el llarg brodat dit Tapís de Bayeux Ciutat d’origen galloromà, fou saquejada nombroses vegades a causa de les invasions normandes —fins a la formació de Normandia, al segle X—, de la Guerra dels Cent Anys 1356 i de les guerres de religió A l’edat mitjana fou la residència…
L’ONU acusa el Govern sirià de pràctiques d’extermini
Un informe encarregat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides acusa el president de Síria, Baixar al-Assad, de crims contra la humanitat Segons aquest informe, amb dades que van començar a recollir-se el 2011, l’exèrcit del règim sotmet de manera rutinària a tortures, execucions sumàries i condicions deliberadament pèssimes detinguts i presoners de guerra Les víctimes d’aquestes pràctiques, que el règim nega, s’estimen en milers El mateix dia 8, un atac amb míssils causa la mort d’una cinquantena de persones en quatre hospitals de la zona rebel Metges Sense Fronteres,…
Bartomeu Muntané i Cirici
Militar
Militar.
El 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica, on fou ferit greument, obtingué moltes condecoracions també fou felicitat pel rei i ascendí a capità El 1931 fou nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que encara ocupava quan fou proclamada la República S'enrolà, el 1934, a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la Guerra Civil Espanyola no volgué sumar-se als sollevats Es traslladà a Talavera, on fou governador militar d’Almeria En plena guerra, lluità, com a…
Josep Muni i Sala
Política
Polític.
Ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà al Royal Bank of Canada 1922-36 Activista polític, fou membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC des de la seva fundació 1936 Durant la Guerra Civil Espanyola fou president del Sindicat de Banca i Borsa de Barcelona, comissari de Banca de la Generalitat de Catalunya i conseller de l’Ajuntament de Barcelona Després de la Guerra Civil, el 1939, s’exilià per un temps a França, on fou membre del Comitè Central del PSUC Mitjançant aquest partit marxà a Mèxic, on treballà a la gran empresa de foneria Construcciones Mecánicas Vulcano…
Domènec Viola i Lafuerza
Política
Polític.
Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde,…
Lluís Millet i Farga
Música
Violoncel·lista.
Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en…
,
conveni d’Elliot
Història
Conveni concertat per liberals i carlins gràcies als bons oficis de lord Elliot, agent del ministre britànic Palmerston, per tal d’evitar l’afusellament sistemàtic dels presoners i regular-ne el bescanvi.
El firmaren Jerónimo Valdés liberal a Logronyo i Tomás Zumalacárregui carlí a Eulate el 27 i el 28 d’abril de 1835 per al teatre d’operacions del nord Al Principat, aquest tractat fou aplicat des del juliol del 1837 comunicat del cap liberal baró de Meer al cap carlí Antonio de Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i notificació d’Urbiztondo a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol des d’Avià Cabrera no l’acceptà fins a les acaballes de la guerra tractat de Segura-Lécera, nom dels pobles on fou, respectivament, signat per Cabrera l’1 d’abril de 1839 i per Van Halen el dia 3 d…