Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Miguel Maura y Gamazo
Història
Política
Polític castellà.
Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió religiosa Era…
Segundo Matilla y Marina

Segundo Matilla y Marina, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats
Maslama al-Maǧrīṭī
Astronomia
Química
Astrònom i alquimista andalusí.
És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’
Narcís Masferrer i Sala
Periodisme
Periodista.
Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona
Maria Teresa d’Àustria
Història
Reina de França.
Filla de Felip IV de Castella, el seu casament 1660 amb el rei Lluís XIV de França, de qui tingué el Gran Delfí, fou una de les condicions de la pau dels Pirineus Distanciada del rei, fou sempre una figura de poc relleu i d’una influència gairebé nulla a la cort
Maria Lluïsa Ferranda de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i duquessa de Montpensier.
Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II
Maria Isabel de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i reina de les Dues Sicílies.
Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo
Maria Anna Victòria de Borbó
Història
Reina de Portugal, infanta d’Espanya.
Filla de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, fou promesa a Lluís XV de França 1721, i fou educada uns quants anys a París 1722-25 Casada el 1727 per poders i el 1729 en persona amb Josep, príncep del Brasil i hereu dels reis de Portugal, el matrimoni no fou consumat fins el 1732 Exercí sobre el seu marit, esdevingut rei Josep I, una forta influència, i fou regent 1758 i 1776 quan estigué malalt Mort el rei, acabà la influència de Pombal, contra el qual havia lluitat, i tingué un fort ascendent sobre la seva filla, la reina Maria I
Tomás Marco
Música
Compositor i crític musical castellà.
Estudià violí i composició El 1967 participà en la composició Ensemble de Stockhausen Ha publicat els llibres Música española de vanguardia 1970, La música en la España contemporánea 1970, Luis de Pablo Les seves obres principals són Anna Blume 1967, Aura 1968, Necronómicon 1971, L’invitation au voyage 1971, Angelus Novus mahleriana 1971, Vitrail 1969, Nuba 1973, la simfonia Aralar 1977 i un concert coral per a violí i dos cors 1980 És director, des del 1985, del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant
Íñigo de la Cruz Manrique de Lara y Ramírez de Arellano
Història
Militar
Militar.
Onzè comte d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya i tercer comte de Frigiliana Fill de Rodrigo Manuel Manrique de Lara Es distingí en la guerra contra Lluís XIV de França campanyes de Catalunya del 1693 i 1694 Felip V de Castella el féu membre del Consell d’Aragó 1702-07 i tinent general 1704 Vencé els austriacistes a Villaviciosa 1710, però, descontent pels excessius miraments de Felip V envers els francesos, es retirà 1711 El 1730 publicà Dispensario de la religiosidad de los cavalleros militares , on atacava els ordes militars de Calatrava i d’Alcántara