Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Johann Philipp von Stadion
Història
Polític austríac.
Comte de Stadion Actuà com a ambaixador a Suècia 1787, Londres 1790-93, Berlín 1801 i Rússia 1803 i 1813 Ministre d’afers estrangers 1806-09, davant l’actitud espanyola enfront de Napoleó 1808 i en connivència amb l’arxiduc Carles declarà la guerra a França 1809 Després de la derrota de Wagram i de la pau de Schönbrunn fou substituït per Metternich
Joan Soler i Sans
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i erudit.
Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931
,
Josep Soler
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona
Arthur Schnitzler
Literatura
Escriptor i neuròleg austríac.
Conegut sobretot per les seves obres teatrals, de tipus impressionista, on féu una profunda crítica de la societat vienesa de començament del segle XX, com en Anatole 1893, Liebelei ‘Flirteig’, 1896, etc La mateixa línia segueixen les seves novelles Leutnant Gustl 1901, Fräulein Else 1924, etc És molt interessant la seva correspondència, Über Krieg und Frieden ‘Sobre la guerra i la pau’, 1939
Carlos Saavedra Lamas
Història
Història del dret
Polític i jurista argentí.
Besnet de Cornelio Saavedra, fou ministre d’instrucció pública i de justícia 1915 i de relacions exteriors en 1932-38 amb el govern radical d’Agustín Justo Millorà les relacions amb el Brasil i substituí la influència britànica per la nord-americana El 1936 presidí l’assemblea de la Societat de Nacions i obtingué el premi Nobel de la pau
Telepinuš
Història
Rei hitita (~1515-1500 aC).
És conegut pel tractat de pau que signà amb Išputahšu, rei de Kizzuwadna, i, sobretot, pel famós edicte de Telepinuš , que revivificà el pankuš tribunal suprem on eren dirimides les causes entre noblesa i monarquia i establí una nova llei successòria al tron Aquest decret és la font més important per a l’estudi del regne antic hitita ~1680-1500 aC
Alberic
Cristianisme
Cardenal d’Òstia.
Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada
Niccolò Albergati
Cristianisme
Monjo cartoixà, bisbe de Bolonya (1417) i cardenal (1426).
Fou legat en les temptatives de pau entre França i Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys 1422-23 i 1431, al concili de Basilea, on intentà, sense èxit, de retornar els pares conciliars a l’obediència d’Eugeni IV 1433-36, i a la dieta de Nuremberg per a la reforma d’Alemanya 1438 al retorn de la qual morí
Àlbar de Còrdova
Literatura
Escriptor mossàrab cristià molt influent a Còrdova al segle IX.
Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament
Frederic II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1559-88).
Fill de Cristià III i Dorotea de Saxònia-Lauenburg, fou proclamat successor al tron de Suècia el 1536 Inicià 1563 la guerra Nòrdica dels Set Anys, que fou molt impopular, i hagué d’acabar-la per la pau de Stettin 1570, amb renúncia a la seva ambició de reunir els tres regnes del nord Fomentà una política de predomini marítim