Resultats de la cerca

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més…

Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox  National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…

Filla d’ Henry Fonda , treballà a Broadway i estudià a l’Actor’s Studio Destacà com a protagonista de Tall Story 1960, de Joshua Logan, però la popularitat li arribà arran del matrimoni amb el director francès Roger Vadim 1965-73, del qual protagonitzà La ronde 1965 i Barbarella 1968 Aquests anys actuà també a les ordres de Sydney Pollack They Shoot Horses, don’t They , 1968 i de Jean-Luc Godard Tout va bien , 1972 El 1972 i el 1978 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Klute 1971, d’Alan J Pakula, i Coming Home  1978, de Hal Ashby, respectivament Altres films seus són  A…

Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…

No implica necessàriament la identificació dels receptors, sinó que sovint la informació s’adreça a mitjans o a llocs web amb usuaris d’un determinat perfil

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…