Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
Changhua
Ciutat
Capital del hsien de Changhua, Taiwan.
Situada en una cruïlla de ferrocarrils, constitueix un important mercat agrícola Refinatge de sucre i indústria tèxtil Hi té una gran importància el refinatge de sucre De la indústria sobresurt el tèxtil Té dos centres d’ensenyament superior Fundada als XVI, fins als XVIII fou el centre econòmic de la regió central de l’illa
el Ram
Fira de juguetes i divertiments que se celebra a Palma (Mallorca) des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.
Fou originada als XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma als XV i que s’exposava amb tal ocasió Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla
península de Tajmyr
Península
Península de Sibèria, Rússia, la més septentrional de l’Àsia, entre el golf Ienissei, a la mar de Kara, i el golf Khatanga, a la mar de Laptev.
El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i alS i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra alS, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat als XV, i en seguiren d’altres fins als XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
fort de Caputxins
Història
Un dels forts, el més meridional, que defensava la ciutat de Girona.
Fou construït als XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable als XVII Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València als XVII, mentre que al Principat no apareixen fins als XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
Mata
Veïnat
Antic veïnat i lloc del municipi de Mataró (Maresme), situat al vessant S de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta als XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada als XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista
noël
Música
Cançó d’origen popular relacionada amb el temps de Nadal.
Als XVI tingueren un caràcter còmic i utilitzaren melodies de cançons de moda Als XVIII en foren fetes versions instrumentals Amb el nom de Noël d’orgue hom coneix un tema amb variacions sobre temes populars, com el Livre de Noëls d’orgue 1757 de LCd’Aquin, que en conté un de basat en el tema d' El desembre congelat
Finn
Protagonista d’un cicle de narracions sobre l’arribada dels normands a Irlanda, difós també a Escòcia.
Als XII era considerat un personatge històric, i esdevingué l’heroi de narracions basades en la tradició popular i en els models de narracions heroiques i mitològiques Més tard Finn esdevingué un personatge de literatura i de folklore, i ha anat evolucionant, des del Colloqui dels Vells , collecció d’episodis del s XII, fins a les versions recollides als XVIII
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada als XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Als XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys