Resultats de la cerca

Estudiant a la Royal Academy, conegué WHHunt, que el féu membre del cercle que fundà més tard la Pre-Raphaelite Brotherhood El seu estil fou, en un primer moment, acadèmic — Pizarro capturant l’Inca del Perú 1846 Victoria and Albert Museum, Londres—, però aviat s’orientà vers la delicadesa i la morbidesa prerafaelites i conreà temes històrics i literaris, bé que a vegades caigué en l’anecdotisme sentimental De la seva època purament prerafaelita, que durà deu anys, cal esmentar Lorenzo i Isabella 1849 Walker Art Gallery, Liverpool i Ofèlia 1852 Tate Gallery, Londres

Començà la seva creació dins el neoimpressionisme, i després s’interessà pel fauvisme, fins que el 1908 s’afilià al cubisme i començà a preocupar-se pels problemes de la geometria dels colors Juntament amb AGleizes publicà Du cubisme 1912, primer estudi sobre aquest moviment El 1912 participà en l’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, de Barcelona Modulà i descompongué en formes geomètriques la seva pintura de tons suaus Dona de cara i de perfil 1917, Musée National d’Art Moderne, París Posteriorment conreà un realisme reposat

És un dels principals representants del figurativisme anterior a l’abstracció El 1954 obtingué el gran premi de la Segunda Bienal Hispano-americana de Arte L’exposició que marcà el reconeixement de la seva obra fou l’antològica del Casón del Buen Retiro de Madrid el 1970, presentada també a Barcelona Conreà els temes simples, i són molt característics el seus paisatges

Retratista a la cort de Margarida d’Àustria i de Maria d’Hongria Fou influït colorísticament pels renaixentistes italians i per l’estil de Rafael i Dürer Hom destaca especialment el seu Judici Final actualment al museu d’Anvers, dins la línia tardana de Miquel Àngel

Format a l’Acadèmia de Viena 1806-10 Establert a Roma 1810, hi fundà i hi encapçalà l’escola dels natzarens natzarenisme , es convertí al catolicisme 1813 i posà el seu art al servei de l’Església Catòlica El seu estil, suau i amable, es basa en Rafael i representa la perduració de la plàstica pictòrica neoclàssica, oberta, però, a una temàtica d’un cert Romanticisme Collaborà en la decoració al fresc de la stanza Bartholdy 1816-18 i del casino Massimi de Roma 1828 Féu bons retrats, especialment d’altres pintors amics, i la seva obra més ambiciosa és El Triomf de la Religió en les Arts 1840…

Deixeble de MMierevelt i FHals, el 1621 apareix dins el gremi de pintors de la seva ciutat d’origen La seva obra és classificable dins la pintura costumista, d’un regust alegre Empra el clarobscur més com a efecte tecnicocompositiu que no pas amb finalitat ideològica

Es formà dins la tradició bizantina i fou a Venècia un dels principals representants d’aquesta tendència davant la influència de l’obra de Giotto a Pàdua És autor de la Coronació de la Mare de Déu la versió del 1324 a la National Gallery de Washington i la del 1538 a la collecció Frick de Nova York, de la Dormició de la Mare de Déu Museo Civico, Vicenza

D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris

Servent i deixeble de DVelázquez, l’acompanyà en el segon viatge a Itàlia Bé que influït pel seu mestre, mostrà més inclinació per l’estil de la pintura castellana de l’últim terç del segle D’ell són la Vocació de sant Mateu 1661, Museo del Prado i el Baptisme de Crist 1667, Museo de Huesca

Deixeble de GDavid, fou el primer artista flamenc que convertí el paisatge en protagonista principal del quadre, malgrat que continuà la tradició de collocar un tema religiós o mitològic en primer terme, sovint pintat per altres artistes, entre ells el seu amic QMetsys És autor, entre altres obres, del Martiri de Santa Caterina Kunsthistorisches Museum, Viena, de La fugida a Egipte Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers i del Pas de la llacuna Estígia Museo del Prado, Madrid, el paisatge de les quals, sempre de to fantasiós malgrat la inclusió d’elements naturalistes, mostra la línia…