Resultats de la cerca
Es mostren 3455 resultats
Reggio de l’Emília
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo afluent del Po, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots 410 Capital d’un ducat llombard 584 i, més tard, d’un comtat, al s XII esdevingué una ciutat lliure El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història…
càntabre | càntabra
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica, a la zona muntanyosa de l’actual província de Santander i part oriental d’Astúries des del riu Sella fins al Nerbion.
Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres , contra els…
cananeu | canamea
Gentilici
Habitant o natural de Canaan.
La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…
Christopher Alexander
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades Algunes de…
Masinissa
Història
Rei de Numídia.
Fill del rei Gaia, fou enviat a Hispània en ajut dels cartaginesos contra els romans Tornà a l’Àfrica el 206 aC i lluità per la possessió del regne patern, que li havia estat usurpat, però resultà perdedor davant Sífax Aleshores es féu aliat de Roma, contribuí a la derrota de les forces d’Asdrúbal i de Sífax i conquerí Cirta, capital del regne númida El 202 aC participà eficaçment en la derrota d’Anníbal, i Cartago li reconegué la independència del regne, alhora que li restituïa vastíssims territoris Amb l’ajut de Roma, pacificà el país i promogué una forta activitat agrícola i…
Trofim Denisovič Lysenko
Biologia
Política
Biòleg i polític ucraïnès.
Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme…
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en…
Eric Higgs
Arqueologia
Arqueòleg anglès.
Format a la Universitat de Londres en el camp de l’arqueologia agrícola, els anys 1954-55, i sota el mestratge de Grahame Clark, realitzà estudis de prehistòria a la Universitat de Cambridge, a la qual restà vinculat com a investigador fins a la seva mort Fou un dels principals impulsors dels estudis sobre economia de les societats prehistòriques, basats en l’anàlisi de les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques, i en l’estudi de l’entorn immediat dels llocs d’hàbitat, per a la qual cosa desenvolupà, amb el geomorfòleg Claudio Vita-Finzi, la idea d’anàlisi de la captació del…
John Dennis Profumo

John Dennis Profumo
© The Beacon Fellowship Charitable Trust
Política
Polític britànic.
Provinent d’una família aristocràtica sarda que el 1885 emigrà a la Gran Bretanya, estudià Enginyeria Agrícola i Economia Política a Oxford Elegit diputat conservador a la Cambra dels Comuns el 1940, prengué part a la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat Elegit de nou diputat des del 1950, el 1958 nomenament com a ministre d’Afers Estrangers i el 1960 ministre de Defensa en el Govern MacMillan El 1963 es descobrí que havia tingut un afer amb una prostituta de luxe, la qual al mateix temps mantenia relacions amb un delegat militar soviètic Tot i que no es provà que Profumo…
La Mañana
Periodisme
Diari en castellà d’àmbit lleidatà.
Fou fundat a Lleida el 20 de desembre de 1938, després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco Editat per Prensa del Movimiento fins el 1976, després se'n féu càrrec l’estat fins el 1984, que fou tancat, i reaparegué el 1985 després de comprar la capçalera una empresa formada per empresaris lleidatans Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que sortí Diario de Lérida 15 de maig de 1966 Tenia especial cura de la temàtica agrícola, una notable difusió entre la pagesia lleidatana i publicava alguns articles i informacions en català Després de l’elaboració d’un estudi per a…