Resultats de la cerca
Es mostren 4214 resultats
Agustín González Martínez
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral castellà.
Debutà al començament dels anys 1950 tant al teatre com al cinema D’extensa carrera teatral, que inclou representacions de Todos eran mis hijos , El león en invierno , Las bicicletas son para el verano , La velada en Benicarló i Luces de bohemia , entre d’altres, es féu popular pels seus personatges al cinema, habitualment en papers secundaris de tipus irascible i malhumorat Treballà a Plácido 1961, de LGBerlanga Atraco a las tres 1962, de JMForqué La escopeta nacional 1977, de LGBerlanga Companys, procés a Catalunya 1978, de JMForn El nido 1980, de Jde Armiñán Volver a empezar 1981, de…
Donald Edwin Westlake
Literatura
Escriptor nord-americà.
Cursà estudis superiors a Nova York, tot i que no es graduà Des de la publicació del seu primer llibre The Mercenaries el 1960, es convertí en un dels escriptors de novella negra més prolífics i de més èxit dels EUA Escriví un centenar de novelles en aquest gènere, a més de relats eròtics, de ciència-ficció, westerns i guions cinematogràfics Al principi de la seva carrera literària emprà nombrosos pseudònims que posteriorment reduí al de Richard Stark, que emprà per a les novelles protagonitzades pel criminal Parker, i el seu propi nom per a les de l’antiheroi John Dortmunder…
Juli Busquets i Bragulat
Militar
Política
Militar i polític.
Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la…
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Política
Polític.
Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…
Josep Ramon Bataller i Calatayud
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg.
Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història…
Mercè Bruquetas i Lloveras
Teatre
Actriu.
Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la…
Maria Labia
Música
Soprano italiana, filla de la cantant Cecilia Labia.
Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la seva …
Medea Figner
Música
Soprano dramàtica russa d’origen italià, el cognom de família de la qual era Mei.
Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886 El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren P Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques 1890 i Iolanta 1892 A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments Es retirà dels…
Emmy Loose
Música
Soprano txeca.
Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival…
Lotte Lehmann
Música
Soprano alemanya naturalitzada nord-americana.
Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als Estats Units,…