Resultats de la cerca
Es mostren 3646 resultats
Emirats Àrabs Units 2017
Estat
Les relacions bilaterals dels Emirats Àrabs Units amb l’Aràbia Saudita es van intensificar al llarg de l’any a fi d’assolir més integració econòmica i militar entre els dos països a la foto, el primer ministre i ministre de l’Interior dels Emirats, el general Saïf bin Zayed Al Nahyan © United Arab Emirates Ministry of Foreign Affairs - International Cooperation El país va continuar amb mesures econòmiques i financeres per a enfortir la seva posició en les finances internacionals Al gener, el Govern va fusionar la Mubadala Development Company amb la Petroleum Investment Company, i va crear la…
Maldives 2018
Estat
Després d’una breu transició a la democràcia, que va posar fi a trenta anys de mandat del president Maumoon Abdul Gayoom, les Maldives va semblar emprendre de nou el camí vers l’autoritarisme de la mà del germanastre de l’antic dictador, Abdulla Yameen, president electe des del 2013, el qual va minar la judicatura i va perseguir l’oposició i els mitjans de comunicació El desenllaç del seu mandat va tenir lloc el 2018, quan, al febrer, i de manera inesperada, el Tribunal Suprem va revocar la sentència de nou polítics condemnats –entre els quals hi havia l’expresident Mohamed Nasheed, exiliat a…
Indonèsia 2011
Estat
El 2011 va ser testimoni d’importants avenços en el procés contra els responsables dels atemptats terroristes de Bali de l’any 2002 Al juny, un tribunal del sud de Jakarta va condemnar a quinze anys de presó el clergue radical Abu Bakar Bashir, líder espiritual de la Jamaat al-Islamiya acusat d’haver incitat els atacs Només un mes després, a l’agost, les autoritats del Pakistan van aprovar l’extradició a Indonèsia d’Umar Patek, capturat al principi d’any i sospitós de ser el responsable de la collocació de les bombes que van desencadenar la catàstrofe La gestió del Govern amb…
Fiji 2010
Estat
El país va prosseguir la seva deriva autoritària, sota el control del general colpista Frank Bainimarama, un procés que cada vegada atreu més pressions internacionals i que polaritza les iniciatives regionals Al capdavant d’un govern interí des del 2006, el general no va atendre les demandes de celebrar eleccions legislatives i va seguir pressionant durament els seus opositors i censurant, sense miraments, els mitjans de comunicació En aquesta línia, al gener el Govern va suspendre l’accés de pensions i ajuts públics als exfuncionaris crítics amb el Govern al març, va entrar en…
Josep Maria Rovira i Belloso
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1948, posteriorment estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot el 1953 i, el 1956, es doctorà en teologia A Roma entrà també en contacte amb els moviments de renovació teològica propers al concili II del Vaticà , que tingueren una importància decisiva en la seva trajectòria De tornada a Catalunya, des del 1964 fou professor del seminari de Barcelona Ocupà diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya , institució que contribuí a crear, fins a…
Alain Touraine
Sociologia
Sociòleg francès.
Formació i carrera docent Estudià filosofia i història a l’École Normale Supérieure, on obtingué el càrrec de professor agregat en història el 1950 Posteriorment, el 1952, amplià estudis a la Universitat de Harvard EUA Des del 1956 exercí també la docència i la investigació a l’Amèrica Llatina El 1965 obtingué el doctorat en sociologia Fou membre, també, del comitè de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique 1950-57 i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales des del 1970, dins del qual fundà el Centre per a l’Estudi dels Moviments Socials Fou també…
Martí Sureda i Deulovol
La plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64), de Martí Sureda i Deulovol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).
Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…
Vil·la de Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
Planta del sector nord de la villa, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna Arqueociència SL El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés Rajadell, Bages, completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques És format per una villa romana i un assentament altmedieval En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica sitges, construccions de caràcter industrial d’època…
Joan Baptista Culla i Clarà

Joan Baptista Culla i Clarà (2023)
© Lali Puig - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923 1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…
Comitès de Defensa de la República
Història
Grups d’activistes independentistes catalans que duen a terme accions reivindicatives, propagandístiques i de desobediència civil respecte a l’Estat espanyol i les seves autoritats.
Tenen l’origen en els grups que s’organitzaren localment per a impulsar la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre , dificultant-ne l’acció policial contra els preparatius Per aquest motiu, inicialment reberen el nom de Comitès de Defensa del Referèndum Un cop celebrat aquest, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució canviaren la denominació i centraren les accions en la denúncia de la repressió de l’Estat a Catalunya i de l’existència de presos polítics, i en la reivindicació de la República D’estructura descentralitzada, actuen a partir d’assemblees locals o comarcals i s’…