Resultats de la cerca
Es mostren 32588 resultats
Anschluss
Història
Annexió d’Àustria al Tercer Reich alemany (1938).
El moviment unionista, tendent a integrar en un sol estat tots els pobles de parla alemanya, fou proposat per primera vegada pel partit socialista austríac, immediatament després d’acabada la Primera Guerra Mundial La inviabilitat econòmica del nou estat austríac, privat dels seus mercats tradicionals i els ressentiments nacionalistes davant la derrota promogueren l’aparició de nuclis d’extrema dreta i de nazis La pujada de Hitler al poder donà força a les milícies feixistes de Seyss-Inquart partidàries de l’annexió, sobretot després de l’esclafament dels socialistes febrer del 1934 El 13 de…
Luis Almodovar
Música
Baríton valencià.
Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928 estrenà…
batalla del coll de Panissars
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al coll de Panissars els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285.
Les forces catalanes atacaren l’exèrcit de Felip III de França, que es retirava, delmat per la pesta, després del fracàs de la croada contra Catalunya Pere II de Catalunya-Aragó confià l’avantguarda de l’atac a Ramon de Montcada i d’Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, malgrat que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya Acabat l’assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Lloria, que havien desembarcat després de llur…
Josep Julià Ribas
Futbol
Futbolista.
Interior dret, jugà al FC Barcelona la temporada 1915-16 i després fou cedit al Sants i al Badalona La temporada 1918-19 actuà amb el RCD Espanyol i retornà al Barcelona, on jugà les temporades següents Amb l’equip blaugrana disputà 48 partits i marcà 22 gols Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1920, 1921 i una Copa 1920 Després fitxa per l’Europa, amb el qual s’adjudicà el Campionat de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa 1923 Al principi del 1924 deixà el futbol en ser castigat per la federació catalana amb un any de suspensió, per negar-se a abandonar el camp després de ser…
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat
barranc de les Borgetes
Barranc
Curs d’aigua de la plana d’Urgell que es forma vora Arbeca (Garrigues); després de passar per Miralcamp, es perd a la plana regada, vora Mollerussa i Fondarella (Pla d’Urgell).
triadora
Mena de plat d’aram o de llauna, amb un mànec curt, que serveix per a destriar i recollir l’oli que va per damunt l’aigua, després de moldre l’oliva.
joia
Dret civil
Dret que corresponia a la muller de reclamar sobre els béns del marit mort, quan aquests eren suficients, després d’haver reclamat l’anell de boda i els vestits d’ús corrent.
L’arbitri judicial havia de determinar quina joia, en concepte de mitjana, corresponia a la muller
repicó
Seguit de cops donats amb un picaporta, generalment després d’un o més tocs pausats indicadors del pis on hom vol trucar, per tal d’indicar la segona porta de cada replà.
prefecte | prefecta
Dret administratiu
A l’Estat francès, grau del comissari de la república, el qual, després de la llei de descentralització del 1982, és el representant de l’estat al departament o a la regió.
Darrerament, amb una jurisdicció més àmplia, hom ha creat uns prefectes de regió