Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Josep Maria Balaguer i Sancho
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S’ha especialitzat en literatura catalana del segle XX i en les seves relacions amb el context europeu, bàsicament en el període d’entreguerres Són de destacar els seus estudis sobre els poetes dels anys trenta i de la immediata postguerra Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o JV Foix, amb atenció especial a les avantguardes i al Grup de Sabadell Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols L’interès per les avantguardes l’ha dut també a l’estudi d’altres poetes com Joan Brossa o Pere Gimferrer El 1991 publicà una…
Kenneth Brown
Literatura catalana
Catalanòfil i historiador de la literatura.
Doctorat en Hispanic Languages and Literatures The Pennsylvania State University, 1975, és professor a la universitat de Calgary a Alberta Canadà Docent en diverses universitats i centres dels EUA, Canadà, Espanya i Catalunya, ha centrat les seves recerques en la literatura espanyola del Siglo de Oro i en la catalana del període modern Ha publicat treballs sobre manuscrits barrocs catalans dispersos en biblioteques americanes, sobre P Serra i Postius i F Fontanella, entre d’altres ha editat críticament les obres de JB de Gualbes Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons , 1995, amb V de…
entonació
Música
En el cant gregorià, fragment melòdic inicial que és cantat per un solista.
En la música litúrgica del període de la polifonia medieval tardana i renaixentista i, eventualment, posterior, es manté el respecte al costum de l’entonació inicial tot deixant les primeres paraules d’algunes parts de l’ordinari de la missa, com el glòria o el credo, sense música Es tracta que un solista canti la primera frase segons la melodia d’alguna de les misses del repertori gregorià, després de la qual el cor o grup de solistes canta la resta de text que sí que ha estat musicada pel compositor En el cas del glòria, per exemple, el solista cantarà Gloria in excelsis Deo i,…
Amàlia Fenollosa Peris
Literatura catalana
Novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…
Tonga 2012
Estat
Al març, i de manera inesperada, va morir el rei de Tonga, Siaosi George Tupou V, als 63 anys El seu successor és un germà, que regnarà amb el nom de Tupou VI, el qual va escurçar el període de dol de sis mesos a cinc dies, segons va afirmar per desig exprés del difunt monarca Austràlia i Nova Zelanda van animar el nou monarca a continuar avançant en la reforma política iniciada pel seu predecessor, empès per les revoltes populars del 2008 i que van conduir a la celebració de les primeres eleccions democràtiques, al novembre del 2010 Al juliol, el príncep hereu Tupouto'a Ulukala es va casar…
Santiago Zubicoa Bayón
Waterpolo
Jugador de waterpolo i dirigent.
Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1965, 1967, 1968, 1969, 1971 i quatre Lligues de primera divisió 1968, 1969, 1971, 1972 Participà en sis Champions europees de clubs 1965, 1967, 1968, 1969, 1971, 1972 En el període 1966-69 fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb què disputà els Campionats d’Europa 1966 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Uns quants anys més tard esdevingué directiu de la Federació Catalana de Natació FCN, en què ocupà els càrrecs de tresorer 1996 i de vicepresident 1997-2006 Té la…
Joan Vergé Oller
Natació
Dirigent de natació.
Vinculat al Club Natació Manresa, del qual fou president en tres ocasions en el període 1950-62, impulsà la piscina coberta del club segona d’aquestes característiques construïda a Espanya Fou vicepresident de la federació catalana i de la comissió estatal de natació escolar i utilitària 1953-57 que el 1956 assolí l’acord ministerial que declarava la natació “d’interès nacional” i que s’havia d’iniciar en edat escolar Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Manresa d’argent 1954 i or 1959 l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana 1956 i la placa d’honor de la…
Josep Pujol Simón
Natació
Nedador.
Es formà al Club Natació Banyoles i el 1973 passà al Club Natació Barceloneta Fou quatre vegades campió de Catalunya, en 100 m lliure 1970, 1971 i 200 m lliure 1971, 1973 Fou sis vegades campió d’Espanya a l’estiu en 100 m lliure 1973, 1974 i 200 m lliure 1972, i a l’hivern en 100 m lliure 1975 i 200 m lliure 1972, 1973 Durant el període 1970-74 millorà onze rècords d’Espanya, tots en proves de relleus Fou cinquanta-dues vegades internacional i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1973, i l’espanyola, la medalla de serveis…
Paquita Esteban Banús

Paquita Esteban Banús
CN Barcelona
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Bar-celona, es donà a conèixer en guanyar la primera travessia “petita” del port de Barcelona i proclamar-se campiona de Catalunya infantil de fons 1954 S’especialitzà en esquena i a Catalunya fou dominadora d’aquest estil en el període 1955-61, en què assolí set campionats absoluts consecutius, set rècords en els 100 m i cinc rècords en els 200 m En l’àmbit estatal fou campiona absoluta dels 100 m tres cops 1958, 1959, 1960 i dels 4 × 100 m estils quatre cops 1955, 1959, 1960, 1961 Participà en els primers torneigs amb Portugal, Suïssa i França, i fou quinze vegades…
Gran Premi Festes d’Olot
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Olot amb motiu de les Festes del Tura.
Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km En aquest…